Cada tres segons, una nena de menys de 15 anys és obligada a casar-se a tot el món. Els matrimonis forçosos infantils s'han convertit en una de les expressions més dures de la violència de gènere i combatre-la s'ha fet més difícil amb l'arribada de la Covid-19. Als 12 milions de matrimonis forçosos que hi ha cada any, la pandèmia en sumarà com a mínim mig milió que podrien convertir-se en uns quants milions si no es prenen mesures urgents.

Avui és el Dia Internacional de la Nena i és un bon moment per recordar que la pandèmia està fent créixer les violències contra la infància i una de les més greus és a la que s'enfronten els milions de nenes que són obligades a casar-se, moltes vegades amb homes que els doblen o tripliquen l’edat. Nenes que es veuen obligades a tenir relacions sexuals abans d'hora i a ser violades legalment, que pateixen embarassos que moltes vegades els provoquen la mort perquè els seus cossos no estan preparats per donar a llum. Nenes que veuen interrompuda la seva infància i la possibilitat d'accedir a l'educació i a una vida independent.

Fa unes setmanes The Global Girlhood Report 2020: How COVID-19 is putting progress in peril, alertava de com la pandèmia està posant en perill els avenços aconseguits en l'última dècada en el combat contra aquesta xacra i com la Covid-19 podria revertir fins 25 anys de progrés en la reducció en les taxes de matrimonis forçosos infantils. L'informe constatava com la crisi econòmica derivada de l'emergència sanitària està empenyent a la pobresa a milions de famílies, obligant les nenes a treballar per sobreviure, a deixar el col·legi per buscar menjar o aigua o per tenir cura de les persones dependents.

Aquest i altres informes constaten també que no és l'única violència de gènere que va en augment. El tràfic de nenes amb fins d'explotació sexual també creix per la pobresa i dos milions més de nenes podrien ser víctimes de mutilació genital femenina en els propers anys perquè l'arribada de la pandèmia ha paralitzat els programes de salut sexual i reproductiva que la combatien.

L'experiència de les últimes crisis sanitàries, especialment la de l'Ébola, revela que les dones i les nenes han estat les grans perjudicades. La interrupció de l'accés als programes de salut ha fet créixer exponencialment la mortalitat materna, sobretot en les mares més joves i en les adolescents. Les nenes s'han vist molt més exposades a malalties com la malària i, el que és més greu, han hagut d'abandonar l'escola en una proporció molt més alta que els nens aprofundint més la bretxa educativa.

L'ONU havia fixat l'any 2020, en què commemorem els 25 anys de la Declaració de Beijing que va fixar una agenda global per promoure els drets i l'apoderament de les dones i les nenes, com el començament d'un programa ambiciós per donar-los oportunitats. Si bé la situació de les nenes és millor avui que fa 25 anys, és urgent impulsar accions perquè elles formin part dels canvis i participin en el disseny de les solucions. És urgent invertir en el desenvolupament de les seves habilitats perquè puguin competir en el mercat laboral i millorar el seu accés a la salut, a l'alimentació i a l'educació. Posar fi a la violència en totes les seves formes és potser el desafiament més ambiciós.

El Dia Internacional de la Nena és un dia no només per recordar les diferents formes de discriminació i violència que tenim més properes sinó aquelles que probablement no ens tocaran. És una jornada per mobilitzar-se per les nenes que són violades pels exèrcits a l'Àfrica, que han convertit aquesta pràctica en una arma de guerra. Per les què són víctimes de violacions terribles a l'Índia, que queden en total impunitat perquè la justícia patriarcal es resisteix a posar-hi fre. Per les nenes refugiades que estan exposades a tota mena d'abusos per la seva situació d'especial vulnerabilitat.

És una lluita global que traspassa fronteres i que requereix més que mai de la germanor i la solidaritat que desprèn la paraula sororitat.