A Catalunya, a més de la llarga tradició de lluites sanitàries de les associacions de veïns, dins de l’àmbit de la salut, que és el que conec més de prop i on he militat com a activista des que em vaig jubilar l’any 2008, vam comencar el 2011 creant la Plataforma pel Dret a la Salut, de protesta i defensa contra les retallades, l’euro per recepta i les privatitzacions de serveis públics.

Aquesta Plataforma va donar pas a la constitució de la Marea Blanca de Catalunya el 2015, en que es va passar de la protesta a la proposta amb el seu Decàleg per un autèntic Servei Nacional de Salut, els continguts del qual van ser aportats per diverses entitats, i fruit de les discussions i seminaris de molta gent (el CAPS, Dempeus, Pasucat, FOCAP, Defensa de la Sanitat Pública, GREDS-UPF, sindicats, partits, associacions de veïns i territorials).

Quines característiques tenen aquests moviments? Els moviments´de lluites globals són reaccions d’indignació sobre la situació en el món que exploten amb força, amb consignes imaginatives i de contingut polític: “No som mercaderia en mans de polítics i banquers”, “Democràcia real, ja”. 

En aquests moviments de lluites globals, la primera fase d’accions sol ser limitada en el temps, no tenen continuïtat directa. Majoritàriament són protagonitzades per gent jove o de mitjana edat, amb presència de les classes socials afavorides (universitaris, estudiants, professionals, classes mitjanes...).

Per contra, en el cas de la salut que ens ocupa hi ha plataformes i accions per problemes concrets o territorials, solen durar més temps i acaben tenint un programa alternatiu, inclús unes demandes als polítics. Aquí l’edat dels activistes és més variada, hi ha gent gran (antics lluitadors en altres batallas) i presència de la gent dels barris més desafavorits.

Què hem de fer? Els mals els coneixem, els efectes els pateixen, sobretot, les persones més desafavorides, les desigualtats augmenten, els moviments populars de resposta hi estan presents, inclús hi ha moviments politics que han guanyat les institucions. Però com es pot avançar cap a aquest món millor, més comú (dins de la diversitat) amb més igualtat, llibertat i solidaritat, a partir de la realitat de la globalització i de la invisibilitat dels que prenen les decisions?

Aquest és encara el repte avui: com podem canviar l’hegemonia social i econòmica? De moment, cal seguir en el camí de reclutar persones en aquesta missió, seguir amb les lluites i experiències locals, de nova economia i noves formes de democràcia directa, i seguir aprenent en les polítiques municipalistes.

Avui cal recuperar l’esperança. Però la pregunta ara és: existeix realment el que en diem un moviment social de defensa i proposta d'un Sistema Nacional de Salut a Catalunya?

La història de les Plataformes pel Dret a la Salut, Marea Blanca, Defensa de la Sanitat Pública per a l'Accés Universal i altres, que han estat treballant per aquests valors i alternatives polítiques des de fa vuit anys, tenen avui una presència i legitimitat social en la defensa dels seus valors, però encara no són prou fortes per fer realitat canvis importants. Tenen avui un logo adquirit, una legitimitat guanyada, però escassa acció amb poder transformador.

Caldria analitzar més profundament les causes d’aquesta evolució dels moviments socials emergents. Potser la manca d’un nou model de valors (ideologia),la manca de referents en el món i la globalització fan més difícil la lluita per la seva hegemonia i fan que l’acció decaigui.

Això fa que molta gent hagi perdut l’esperança que puguem canviar aquesta situació. L’hegemonia del poder del capital i el domini dels mitjans és molt important, s’ha perdut també la confiança en els partits, sindicats tradicionals majoritaris i la política institucional.

En aquest terreny creixen els monstres: el populisme, el feixisme i el retorn a la tribu. Per això cal recuperar l’esperança. Potser el més important avui en els programes, més que propostes de mesures específiques, serà tornar aquesta esperança, recrear la consciència i l’ànim cap a una voluntat col・lectiva (encara que difícil) de treballar per un altre món d'igualtat, llibertat i solidaritat que garanteixi els drets socials per a tothom i la consecució del bé comú.