Els darrers dies es parla molt de la calor que estem patint. Es continua parlant més del procés perquè si no ho féssim ho trobaríem a faltar. Uns més que altres. Uns ho agrairien. D’altres se sentirien buits. Però de la calor i les seves onades n’hem parlat força i més que ho farem.
Aquestes onades han causat ja morts. De moment, en portem dues de comptabilitzades a Catalunya. Quan es faci el recompte definitiu n’hi haurà moltes més. La calor la pateixen sobretot, clar, els col·lectius més vulnerables: nens, gent gran, persones amb malalties cròniques i les que no tenen llar o sostre on dormir de nit. En els sense llar i sense sostre hi pensem quan fa molt de fred, però no ho fem quan fa molta calor. Massa.
Mentre aquí hi ha persones que ho passen molt malament per culpa de les temperatures elevades hi ha una altra part del Planeta on l’amenaça per la vida de molta gent prové del fred. A Buenos Aires, una ciutat on la problemàtica dels sense llar és tan greu o més que a Barcelona ja han mort, els últims dies, vuit ciutadans congelats mentre dormien al carrer.
Finlàndia posseeix el títol de ser l’únic país del món on tothom té una vivenda on viure i dormir, faci fred o calor. Més fred que calor allí. Potser per això s´han espavilat més a trobar solució a aquest problema. A la dècada dels vuitanta, a Finlàndia hi havia unes 20.000 persones sense llar. Des del 2008, aquest país ha llançat un programa nacional, basat en donar casa a totes les persones que no en tenien. S’hi han implicat totes les administracions. “Crec que impedir que algú caigui, que perdi casa seva i acabi al carrer, és més barat, amb tota seguretat, que treure’l del carrer i intentar recuperar-lo com a membre actiu de la societat”, explica el ministre de Medi Ambient, Energia i Habitatge finlandès, Kimmo Tiilikainen.
Potser que en prenguem nota, no? Ajudaria que el Govern de la Generalitat hi dediqués una mica més diners. Gasta 300.000 euros en polítiques de suport a les persones sense llar. L’Ajuntament de Barcelona, 36 milions.
No som Finlàndia. Potser algun dia!
