Miquel Roca, l’home clau de Catalunya

Als seus 80 anys, Miquel Roca Junyent, que va ser secretari general de Convergència Democràtica (CDC) i mà dreta de Jordi Pujol, continua en plena activitat. Però en aquesta nova etapa, que va començar l’any 1996, com a advocat i eficaç assessor jurídic i estratègic de grans empreses. 

Dos dels seus clients més importants són companyies controlades per grups empresarials italians, amb una forta presència a Catalunya. Es tracta de l’elèctrica Endesa, participada majoritàriament (70%) per l’empresa estatal Enel; i Abertis, compartida al 50% per Atlantia, de la família Benetton, i per ACS, del seu gran amic Florentino Pérez.

Aquestes dues empreses amb presència d’interessos italians tenen la seva activitat regulada (preus, concessions…) i depenen fortament de les administracions central i catalana per poder desenvolupar òptimament els seus negocis. I aquí Miquel Roca Junyent, que té la mà trencada en el tracte entre bambolines amb polítics de tots els colors, tant a Madrid com a Barcelona, hi juga un paper cabdal.

Ara, al veterà advocat se li gira feina. Tant Endesa com Abertis tenen importants concessions a Catalunya que ja estan vençudes o que estan a punt de caducar i si el Govern espanyol o la Generalitat les executen, el cop serà molt dur per a les finances d’aquestes dues companyies i per als seus comptes de resultats.

Endesa –que es va quedar amb les històriques Fecsa, Enher i Hec– és la principal empresa productora i distribuïdora d’electricitat a Catalunya, territori on té la seva font d’ingressos més important. Aquí participa, a través d’ANAV, en l’explotació de les tres centrals nuclears que hi ha implantades (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II), té dues plantes tèrmiques de generació amb gas a Sant Adrià de Besòs i la concessió de 47 centrals hidroelèctriques. 

El problema és que vuit d’aquestes 47 centrals hidroelèctriques, les de la conca de la Noguera Pallaresa, tenen vençuda la seva concessió des de fa anys i, per tant, operen en fals. La Diputació de Lleida ja ha instat la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) perquè, en compliment de la llei d’aigües, procedeixi al rescat d’aquestes vuit instal·lacions.

Per la seva banda, Abertis també veu perillar la seva gallina dels ous d’or. La concessió de l’autopista ­AP-7 entre la Jonquera i Tarragona, una de les més rendibles del grup d’infraestructures, s’acaba el 31 d’agost de l’any vinent. En aquesta data també pericliten les concessions de l’AP-2, entre el Vendrell i Saragossa; la C-32 nord, entre Montgat i Blanes; i la C-33, entre Barcelona i Parets del Vallès. Les dues primeres depenen del ministeri de Foment i les altres dues de la Generalitat.

Però Abertis no se’n vol anar amb les mans buides. Reclama a l’Estat una compensació de 3.325 milions d’euros per les obres de millora que ha fet, al llarg dels anys, a l’AP-7 i pels descomptes que ha aplicat als peatges. També pressiona per accelerar les obres de prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret –a les quals s’oposen els ecologistes–, que li obririen la porta a una nova ampliació d’aquesta concessió. 

El “cavall de Troia” de les constructores madrilenyes

Miquel Roca Junyent va ser diputat al Congrés entre els anys 1977 i 1995. Durant aquesta dilatada etapa madrilenya, no només va tenir un paper important en la redacció de la Constitució; també va tenir l’oportunitat de relacionar-se amb destacats empresaris de la capital del regne i es va convertir en valedor dels seus interessos a Catalunya. Dos dels seus contactes més privilegiats que va fer són del sector de la construcció i de les obres públiques: Rafael del Pino (Ferrovial) i Florentino Pérez (ACS). 

Amb el president del Reial Madrid va compartir la fracassada aventura de l’Operació Reformista, l’any 1986, i des d’aleshores li ha fet costat en la vertiginosa expansió del seu grup empresarial, muntat a partir d’una empresa que es va veure arrossegada per la fallida de Banca Catalana, Construcciones Padrós. 

Ferrovial es va implantar a Catalunya amb la polèmica adjudicació per part de la Generalitat, l’any 1986, de l’autopista Terrassa-Manresa, i s’ha fet forta en el negoci de la recollida i gestió de deixalles urbanes, que té el seu epicentre en el macroabocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L’ACS de Florentino Pérez era una de les empreses donants de la trama del 3% i Ferrovial pagava les comissions corruptes a través del Palau de la Música

Sempre discret i esmunyedís, Miquel Roca Junyent ha prestat grans serveis a l'Estat espanyol sorgit de la transició postfranquista, com la defensa i absolució de la infanta Cristina en el cas Nóos. Per això ha estat reconegut amb altes condecoracions, entre les quals té la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, l'Orde del Mèrit Constitucional, el Gran Collar de l'Orde del Mèrit Civil, la Gran Creu al Mèrit en el Servei de l'Advocacia, la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort… A Catalunya, compta amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i ha estat compensat amb la presidència del Museu Nacional d'Art.

(Visited 74 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari