"Viure lliure". Passejant per Barcelona veig uns OPI's patrocinats per la Generalitat i l'Ajuntament que, sota aquest lema, juxtaposen una imatge de gent d'avui amb dibuixos de persones del segle XVIII. Els actes del III Centenari del setge i caiguda de la Ciutat Comtal durant la Guerra de Successió, comissariats per Toni Soler i Miquel Calçada (Mikimoto), comencen a escalfar motors i, en els pròxims mesos, aniran "in crescendo".

 

"Viure lliure"? Miro al meu voltant i la gent passa atrafegada en els seus quefers o passeja tranquil·lament; de tant en tant, veig captaires o persones remenant els contenidors d'escombraries. Tots són ciutadans lliures que viuen encotillats pels límits que imposa una societat capitalista democràtica, com n'hi ha tantes al món.

 

Vivien més lliures els catalans de l'any 1700, en temps del darrer rei dels Austries, que els catalans del 2013? Aquella era una societat profundament desigual, dominada pel terror de la Santa Inquisició i sacsejada per guerres constants. Només una minoria absoluta de nobles, bisbes i rics comerciants vivia amb tots els luxes, mentre la immensa majoria sobrevivia amb les engrunes i era víctima d'un sistema repressor i totalitari.

 

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona són ben lliures de promoure la commemoració d'aquest III Centenari i d'abocar-hi uns diners que, d'altra banda, manquen per a tantes altres emergències socials. Compte, però, amb la manipulació que se'ns vol imposar, que frega la immoralitat i l'estafa històrica.

 

"Viure lliure". Hem d'enyorar els "bons temps" del rei Carles II d'Àustria, el darrer de la dinastia, que estava completament sonat (li deien L'Embruixat)? O els del seu pare Felip IV d'Àustria, que va provocar la Guerra dels Segadors i, després de trinxar el Principat, va pactar amb els Borbons la cessió de la Catalunya Nord a França?

 

No fotem. Què tenim a veure els catalans d'avui amb els d'aquella època infausta? Res de res, ni ganes. Quan hi ha una guerra, tots en som víctimes, excepte els generals i els traficants d'armes, que s'omplen les butxaques. Quina "llibertat" defensaven els barcelonins de 1714? La "llibertat" d'unes Corts totalment segrestades per les elits militars, eclesiàstiques i nobiliàries, on el poble no hi tenia veu ni vot? La "llibertat" de què gaudíem els catalans durant els regnats de Felip I, Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II (la successió de reis de la Casa d'Àustria que va tenir Espanya)?

 

Fem totes les cerimònies fúnebres que vulguem, però que no ens facin passar gat per llebre. Ja ho vaig escriure en un article anterior: posats a commemorar derrotes, commemorem la caiguda de Barcelona a mans del feixisme, el 26 de gener de 1939. És més escaient i actual.


Però l'anarquisme, el socialisme i el comunisme –l'alliberament de les classes populars- provoquen calfreds en la dreta que ens governa a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, que ara vol distreure'ns amb ridícules apel·lacions a un passat amb perruques feliçment superat pel sacrifici i les victòries de la lluita obrera.