S’acosta la data electoral del 20D i segueixo immersa en un gran mar de dubtes. No perquè no sàpiga a qui votar, perquè de fet mai abans m’ho havien posat els polítics tan fàcil per decidir-me per votar el veí del tercer primera, un italià bellíssim que em deixa sense alè cada cop que coincideixo amb ell a l’ascensor. El mar de dubtes sobre cap a quina mena de precipici ens dirigim ve del desconcert que em provoca comprovar que encara hi ha ciutadans que es prenen seriosament aquestes eleccions i que pateixen ansietat perquè no saben a qui votar i el temps s’acaba.
La presa de pèl dels partits en aquests comicis és de l’alçada d’un campanar. Debats on no apareix el cap de llista del partit que governa i on el que sembla més interessant és el disseny del plató, televisions que marginen candidats amb representació parlamentària perquè no són tan mediàtics ni tan guapos, candidats que critiquen el contrincant per les pintes que porta i que s’erigeixen en representants del canvi quan fa anys que són diputats, ministres en funcions amb àngel de la guàrdia incorporat que els ajuda a aparcar… Espero que aquest 20D rebin el càstig a les urnes que es mereixen perquè la innocentada és de tal dimensió que no hi ha per on agafar-la.
Francament, no crec que la nova política que reclama la ciutadania sigui aquest esperpent per molt que ens ho venguin així els mitjans de comunicació, cada cop més tendenciosos i desbocats. Com tampoc ho és emmascarar sota l’eufemisme de “partit emergent” una força com Ciutadans quan transpira liberalisme i populisme ultradretà per tots els seus porus tot i haver estat apadrinada als seus inicis pel grup Prisa. Tanmateix, avui vull parlar de l’estat de confusió que em provoquen les noves formes de fer política d’ERC. Em pensava que amb el cap de llista que no ho és ja ho havíem vist tot, però es veu que no.
D’entrada, no entenc que un partit independentista com ERC es presenti a les eleccions d’un estat que no és el seu. Però qüestions metafísiques a banda, tampoc acabo de veure clar que triar de cap de llista un jove amb un tupè envejable i un cognom desconcertant que està cobrant l’atur sigui molt alternatiu. Més aviat és una putada. Això del cognom va com va i ningú vol quedar-se sense feina, però és d’una gran crueltat no haver-li explicat abans d’anar a Madrid que la possibilitat de quedar-se calb en quatre dies és bastant alta. Al Congrés les ganivetades van que volen i els primers sacrificats són els innocents de cabelleres espesses que es pensen que poden canviar Espanya.
Tanmateix, el que m’ha acabat de desconcertar és que ERC, potser fruit de l’estrès posttraumàtic generat per les reticències cupaires a investir Artur Mas, sembla haver-se oblidat de penjar a la web el seu programa electoral. Si vull saber què faran els republicans a Madrid sobre la corrupció política o sobre les retallades socials no tinc més remei que consultar les propostes que van presentar amb els convergents a les eleccions del setembre passat. Com que es veu que el programa torna a ser comú amb CDC tot i presentar-se per separat, no estaria de més afegir a la pàgina d’inici republicana un enllaç al programa electoral de Democràcia i Llibertat. Així ens estalviarem temps i tindrem unes hores més per decidir a quin veí votar el 20D.
