El futbol té tant de romàntic com de negoci. Sempre, depèn del prisma amb què es miri. Però és fàcil assumir que avui s’imposa la indústria si analitzem el futbol professional i la seva evolució en el marc d’una lògica capitalista més que evident. I en aquesta lògica de creació d’estrelles, star systems, herois i antiherois també hi contribueixen els guardons individuals que guanyen els futbolistes: la Bota d’Or, The Best o la Pilota d’Or. No obstant, segurament i malgrat els diners que envolten la indústria, la darrera gala que es va fer a París va reconèixer allò que també la majoria de romàntics d’aquest ofici han deduït des de fa anys: l’argentí Leo Messi és el millor jugador de la història del futbol.

L’argentí de Rosario és l’únic jugador que ha aconseguit sis Pilotes d’Or, el prestigiós guardó que atorga la revista France Football. En deu anys, sis vegades ha estat considerat el millor jugador de la temporada, o del món si ho volem vestir de més pompositat. I, segurament, amb tot el mereixement. Certament, la temporada passada no va ser la més bona del crac argentí pel que fa a títols col·lectius: a la retina quedaran els desastres d'Anfield Road i de la final de la Copa del Rei, que van posar Valverde i l’equip en el punt de mira malgrat guanyar la Lliga. Però a Messi no li han fet falta aquests títols per poder tornar a pujar a l’Olimp.

Potser aquesta és una primera lliçó que podem treure d’aquesta edició de la Pilota d’Or: tradicionalment s’associava el guanyador amb els títols que havia aconseguit la darrera temporada; que si la Champions League, el Mundial o l'Eurocopa. Però, enguany, Messi s’ha imposat als magnífics Van Dijk, Mané i Salah, els tres puntals del Liverpool que van fer miques el Barça la temporada passada i es van acabar emportant la Champions.

Enguany, però, s'imposa una lògica purament individual. Perquè des de fa deu anys Leo Messi enamora jugant a futbol; perquè no hi ha cap jugador que mimi la pilota com ho fa l’argentí, que tingui la seva visió de joc, la seva força conduint la pilota, la precisió de la rematada o l’enginy dins de l’àrea rival. I, malgrat que hi ha hagut una competició desenfrenada per poder crear un antiheroi al seu costat, entronitzant com fos Cristiano Ronaldo, l’estrella de Messi sempre ha pogut brillar una mica més amunt al firmament. Messi va dir que li dolia veure com el portuguès era el mimat de France Football durant els darrers anys. És clar que li tocava el voraviu! Perquè mentre que a Cristiano se l’ha de considerar un molt bon futbolista, un rematador excels, Leo veia com, a part de mantenir un nivell de forma excel·lent al llarg d'una dècada, també creixia cada dia més com a líder indiscutible d’un vestidor sense haver de fer les estridències i les excentricitats a què ens havia acostumat Ronaldo al Santiago Bernabéu. L’home anunci contra l’esportista total.

Leo Messi ha arribat a la maduresa professional al club que el va veure créixer i ha aconseguit sis Pilotes d’Or vestint la mateixa samarreta. Aquest també és un aspecte que no es pot enystenir, perquè una anàlisi en perspectiva posa de manifest el compromís del jugador amb la institució que el va portar a Espanya, que el va formar i el va entronitzar. Messi recollia el 2009 la primera Pilota d’Or acompanyat dels seus germans, amb la ingenuïtat del jove a qui han convertit amb una estrella de cop i volta.Al cap de deu anys, es feia acompanyar de la família, dels fills que saltaven d’alegria a la butaca en veure com el seu pare pujava a buscar el reconeixement.

Messi, doncs, ha crescut al Camp Nou, per on també ha vist passar grans cracs mundials que havien de menjar-se el món, però les estrelles dels quals sempre es fonien abans d'hora: va aprendre de Ronaldinho abans que el brasiler caigués en desgràcia, va viure l’ambició de Neymar, la mala sort de Coutinho i la miopia de Dembelé. Tots ells, jugadors que la història sempre posarà un graó per sota de les gestes de Messi.

En una època on els mercenaris formen part de la indústria –el concepte “mercenari” ja el va encunyar el sociòleg Joseph Maguire a Global Sport per definir un determinat perfil d'esportista rodamón–, la història de Messi conserva el romanticisme dels clàssics i converteix el crac en rei i ambaixador d’una institució políticament i esportivament singular