En el baròmetre del CIS, que es ve publicant des de fa anys, una de les preguntes que es fa als enquestats es refereix a l'organització territorial de l'Estat a Espanya i es demana a l'entrevistat que digui amb quin model d'organització està més d'acord. Els models proposats són els següents:
1. Un Estat amb un únic Govern central sense autonomies
2. Un Estat en què les comunitats autònomes tinguin menor autonomia que en l'actualitat
3. Un Estat amb comunitats autònomes com en l'actualitat
4. Un Estat en què les comunitats autònomes tinguin més autonomia que en l'actualitat
5. Un Estat en què es reconegués a les comunitats autònomes la possibilitat de convertir-se en Estats independents
Una de les preguntes que ens podem fer és: com ha evolucionat la resposta dels ciutadans en l'últim any i mig? Han influït en aquestes preferències els fets esdevinguts a la tardor del 2017 a Catalunya, amb l'aprovació al setembre de les llets de desconnexió, la celebració del pseudoreferéndum de l'1-O, la posterior declaració d'independència i l'aplicació de l'article 155 de la CE ?
Per fer l'anàlisi, hem preferit simplificar les dades, agrupant les dues primeres respostes com a preferència a centralitzar i les dues últimes com a tendència a descentralitzar el model territorial. La resposta número 3 mantindria l'statu quo actual.
A part de respostes puntuals reactives centralitzadores o descentralitzadors, en línies generals veiem que durant aquest temps hi ha hagut una tendència general a augmentar la valoració de l'Estat de les autonomies; una tendència inicial a augmentar la centralització, que sembla haver disminuït fins acostar-se als valors inicials i una certa disminució general de les preferències cap a la descentralització. Potser els ciutadans estem aprenent a valorar el que tenim i per aquest motiu la valoració de l'Estat autonòmic tingui tendència a créixer, encara que això no pot significar de cap de les maneres deixar de corregir allò que ens sembli disfuncional.
No obstant això, la pregunta no ens serveix per detectar el que cal corregir, perquè no es relaciona amb res que ho concreti. Una persona d'esquerres té tendència a contestar que cal descentralitzar i una de dretes que cal centralitzar. Centralitzar o descentralitzar per què, per a què, què? És obvi que hi ha competències descentralitzades que requereixen millorar l'harmonització entre autonomies, d'altres que han estat transferides de forma inadequada o incompleta i algunes s'apliquen al marge de la llei, sense que ningú les recorri. Segons en què ens fixem més, o ens import més, contestarem a l'enquesta, però no resoldrem el problema de fons.
Els espanyols tenim tendència a enfocar els problemes des del punt de vista emocional o ideològic, la qual cosa ens allunya del pragmatisme necessari per trobar la solució.
Els problemes territorials són conflictes de poder i competències. Potser, per resoldre'ls haurem d'aplicar el principi de subsidiarietat que propugna el federalisme: les competències les ha d'exercir l'òrgan que pugui fer-ho de forma més eficient, perquè no estem parlant de qüestions de fe, i al final el que importa és donar un millor servei al ciutadà . Al meu entendre, hauríem de mantenir les competències bàsicament com les tenim, però modificant de manera pragmàtica el que no acaba de funcionar. Per tant, es tracta de desbrossar els problemes, un per un i de trobar la solució que millor compleixi l'objectiu. A vegades la solució implicarà millorar la coordinació, en altres casos implicarà que el govern espanyol agafi les regnes del conflicte i, en altres casos, que acabi de transferir i ordenar el que és disfuncional perquè encara està a mig fer.
És senzill si canviem el prisma amb el qual analitzem les coses. És senzill si aprenem a no esquinçar-nos les vestidures cada vegada que un adversari faci una proposta de solució. És senzill si ens convencem que per negociar i establir pactes, és imprescindible qüestionar les nostres posicions inicials. És senzill si en comptes de mirar-se al melic, els polítics miren al ciutadà.
