El refranyer popular diu que qui no plora no mama. Si bé és cert, no ho és menys que en política s'ha de venir plorat de casa. Des de l'inici de l'estat d'alarma, el Govern ha plorat dia sí i dia també perquè li retornessin les competències sanitàries manllevades. Ara Quim Torra, ara Alba Vergés, insistien en la idea de la proximitat; qui millor que ells, a peu de territori, per gestionar la crisi?, insistien. Sense entrar en detalls, la compro. Compro la idea de la política de km 0, que comença als ajuntaments. L'argumentari servia llavors per criticar la gestió que de la pandèmia feia el govern espanyol. Jo també la critico. Ara bé, les competències han tornat, i entenc que amb elles les responsabilitats. Recuperat el control, diu ara el president Torra que la responsabilitat de com actuar contra el virus recau en el ciutadà i en el seu comportament cívic i solidari. Perdó? A veure si ho he entès bé: quan les competències eren de l'Estat, les responsabilitats eren exclusivament seves, i ara que les competències tornen a Catalunya, llavors les responsabilitats són dels ciutadans? En aquesta regla de tres, les responsabilitats mai recauen sobre la Generalitat, tingui o no competències? No nego que lluitar contra el virus no sigui una feina de tots, però mai només dels ciutadans. Ara que tornem a tenir les competències, delegem a la ciutadania la gestió de la crisi? Per això les volíem? El que ha passat a Lleida no és culpa dels lleidatans, ni dels temporers. El que ha passat a Lleida és culpa de la mala gestió feta pel Govern, que és qui en té les competències; és a dir, de Torra, Vergés i companyia. No cal buscar els responsables on no hi són. Abans, si la gestió no era bona, la culpa era de Pedro Sánchez, Salvador Illa i companyia, ara és nostra i cal assumir-la sense embuts.
Tornem als plors. Catalunya està infrafinançada. Hi estic d'acord i em sumo a la lluita perquè deixi d'estar-ho. Però aquesta realitat no pot ser usada de comodí per espolsar-se responsabilitats quan millor convingui. La gestió de la Covid-19 que va fer la Generalitat a les residències de la gent gran va ser pèssima, lamentable. En aquest cas, tot i que les competències eren nostres, Torra diu que la responsabilitat és de l'Estat, per l'"infrafinançament". Encara sort que no va ser dels avis… Insisteixo, estem infrafinançats i segur que això en té part de culpa, però de veritat que el Govern tampoc té responsabilitat en la gestió de la crisi sanitària a les residències d'ancians? No sé si Torra hauria de ser inhabilitat per una pancarta, ho dubto, però no dubto que ell o algú del seu govern (Chakir el Homrani…) haurien de dimitir per la pèssima gestió de la pandèmia a les residències d'avis.
De moment, el Govern ha decretat l'ús obligatori de mascaretes encara que hi hagi distància de seguretat. Som els primers. Veurem… Exagerat? Com diu sempre l'expert Fernando Simón, millor passar-se que quedar-se curt. Sigui com vulgui, que les mascaretes no es converteixin en tapaboques. El que cal és un pla integral contra el virus que, en tot cas, contempli l'obligatorietat o no dels morrions, entre altres moltes més coses. Un pla que, de moment, no hi és. Que els rebrots ens agafin confessats…
