Ara mateix hi ha una noia de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Rosalía Vila, que està triomfant a escala mundial i que ja ha actuat en la gala dels premis Grammy de música llatina. Rosalía Vila té 24 anys i el seu últim treball, El mal querer, ha estat la sensació d’aquest estiu allà on ha actuat.

Els elogis a la qualitat i a la intel·ligència d’aquesta noia del Baix Llobregat li arriben de tots els racons del planeta i ja hi ha qui l’ha batejada com la “Beyoncé del flamenc”. Ella no és gitana ni té antecedents musicals en la seva família: tot el que ha aconseguit és fruit de la seva passió per la música, del seu treball i de la seva genialitat innata.

La seva cançó Malamente ha esclatat a YouTube i a Spotify i s’ha convertit en un hit amb milions de descàrregues. L’èxit fulgurant que ha aconseguit aquesta jove artista a través del boca-orella i de les xarxes ha cridat l’atenció de la multinacional Universal i de l’oscaritzat Pedro Almodóvar, que ja l’ha fitxada per intervenir en la seva pròxima pel·lícula.

Rosalía Vila és catalana, però canta en castellà. Els crítics li reconeixen la seva innovadora i original fusió del flamenc amb altres ritmes, com el trap, l’R&B o el reggaeton, que caracteritza el seu estil. Ningú no li ha regalat res: la seva vocació artística, el descobriment de les arrels del flamenc i molts anys d’estudiar i de practicar són la base de l’actual i merescut reconeixement que té arreu del món.

Diuen que ningú no és profeta a la seva terra i Rosalía Vila, tampoc. El fet que canti en castellà i que la seva música s’inspiri en els barris i els polígons de l’extraradi la fan epidèrmicament ingrata al poder polític hegemònic establert a Catalunya.

Ni la consellera de Cultura, Laura Borràs, ni molt menys el president Quim Torra -que s’extasia davant l’escolania de Montserrat- s’han dignat a rebre i a felicitar aquesta noia de Sant Esteve Sesrovires pel ressò internacional que està assolint en la seva trajectòria musical. Tampoc a ningú del Palau de la Generalitat se li ha acudit atorgar-li la Creu de Sant Jordi, quan tal vegada és, ara mateix, la “l’artista catalana més universal”.

Tampoc TV3 ni Catalunya Ràdio li han parat l’esment que mereix. I és que Rosalía Vila “no és de les nostres”. Aquí rau un dels drames de la suposada República catalana en la qual estem instal·lats. Els independentistes són els campions de la “democràcia”, de la “llibertat d’expressió” i del “som un sol poble”, però dins d’unes fronteres mentals i culturals molt tancades, identitàries i excloents.

El gran repte que tenim els catalans és assumir, acceptar i valorar la globalitat i la pluralitat de la nostra societat, amb independència de la procedència i de la llengua en què s’expressi cadascú. Malauradament, estem molt lluny d’assolir aquest grau de civilització i de maduresa, tot i que aquesta dimensió cosmopolita i mestissa és i serà el pa de cada dia del segle XXI. Malamente, mu mal, mu mal.