Lluitar és Salut

Em diran que si no m’afecta un dolor o un greu trasbals , “no toca” parlar de salut. El país té altres coses més importants i apassionants per moure multituds i per omplir mitjans i platós. Tanmateix a mi, en tant que ciutadà apoderat, i empipat, em dona la gana de tractar sobre Salut com qui parla d’una qüestió de supervivència, de quotidianitat, de persones humanes, de la vida mateixa. Tip de que em marquin el guió, reivindico la llibertat de parlar d’allò que jo vulgui. Saludable insurgència.

I m’apropo al tema com ho fa el metge clínic al llit del pacient (significat de “clínica”). Finalment el que m’interessa de les polítiques serà com sempre respondre al per a què? i per a qui?

Parlar del dia a dia de les llistes de desesperar, del dolor, les insuficiències i les pèrdues, del mercadeig rampant, de les retallades sobre allò ja retallat. D’una realitat colpidora ara i aquí, que situa Catalunya al penós capdavant del rànquing dels retrocessos, errors, i horrors en salut i sanitat públiques.

No s'hi val ignorar aquest vergonyant calvari a força de més por i de més resignació. Instal·lat a força d’ il·lusions muntades per l’adveniment cert i proper del paradís futur. A cavall d’una èpica nacionalista (d’un o altre signe) com a bàlsam redemptor de totes les calamitats sofertes i naturalment imposades per l’enemic, l’“altre”.

Abunden descripcions. Trobem continues queixes del patiment ciutadà i de la mala salut del sistema sanitari públic en caiguda lliure a mans d’uns botxins neoliberals amb una voracitat mercantil sense cap pudor ni aturador. Estalvio la temptació de vomitar aquí un llistat de dades sobre les penalitats del sistema. Caldria un monogràfic i una disposició lectora agosarada. Trobem alguns diagnòstics i alguns escassos tractaments possibles. Perquè la sanitat, la pública és clar, està en situació lamentable.

L’Atenció Primària, clau de volta del sistema, ha arribat a límits de fallida malgrat l’entrega dels professionals i treballadores. Amb menys del 14% de la despesa sanitària (versus la mitja europea de 25%) i que està generant esperes de citació fins a setmanes i mesos. Un finançament pressupostari en salut del 27,5% menys que abans de la crisi. Més de 170.000 persones en llista d’espera quirúrgica, més de 1.100 llits hospitalaris tancats, prop de 3.000 treballadors sanitaris menys, i baixant, una despesa en Salut a la cua d’ Europa, i d’ Espanya, el 62’3% de la despesa destinada a “concerts” fora de l’ ICS. Copagaments que no son sinó repagaments, increment de desigualtats, caiguda a la cua en la qualitat de l’assistència (que abans liderava Catalunya).

Tenim persones, a tocar, que clamen per salut, pa i aixopluc urgent i que no es resignen a la litúrgia d’himnes ni banderes. Perquè allò que els importa i angoixa és el treball, el sostre, la pensió, la pobresa, l’educació, el medi on sobreviure, els Determinants Socials a la fi. Un guió on importen més les preguntes que les respostes. Sense abordar aquests paràmetres, somiar una societat saludable i digna, és una quimera sense futur. Pocs tractaments, no submisos als “mercats”.

D’entrada, considerar els Temps i les Dosis. Recordant la bona praxi que ensenya com sovint el temps ajusta i ordena les coses en una perspectiva diferent. Que a més les respostes han de poder avaluar la seva eficiència, sense trampes i considerant la dosis emprada: ni massa ni massa poc.

Cal aplicar la vella anamnesis. Escoltar a l’ usuari, les raons dels titulars del sistema, la participació de la societat organitzada, l’aportació social d’ampli espectre i les reivindicacions amb capacitat codecisòria, que no pas com a concessió decorativa.

El que NO s’ha de seguir fent/“col·laborant” en l’espoli dels escassos recursos públics en destí als lucres privats. I el que SÍ s’hauria de fer o haver fet/desprivatitzar, revertir altre cop a públic el que ho era i/o ho és.

Per tancar, el més difícil: el Pronòstic.

Només dues disjuntives possibles: Lluitar cada dia, i cadascú al seu lloc, fins i tot a risc de guanyar o aplegar-se a una rendició sense condicions i a la pèrdua d’un Dret fonamental.

​Per això és una prescripció salutífera recomanar SALUT que és Lluitar perquè Lluitar és Salut.

(Visited 54 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari