Racionalista com sóc, mai no he cregut gens en l’astrologia. Per tant, tampoc no he cregut mai en els horòscops i ni en cap dels seus derivats. Conec gent de tota mena que només coincideix astrològicament, que no té cap altra mena de coincidència o semblança. Tot i amb això això, he de reconèixer que un article de Llàtzer Moix publicat el passat 29 de desembre a La Vanguardia m’ha ajudat força a entendre la personalitat, per a mi tan complicada i estranya, de qui a hores d’ara, i des del 17 de maig de 2018, encara és el president de la Generalitat: Quim Torra.

Al seu article, El llarg adéu de Torra, Llàtzer Moix ens invitava “a recapitular i valorar el llegat de l’encara president de la Generalitat”. Ho feia amb aquell estil tan seu, elegant, sempre un pèl distant i amb la seva ironia intel.ligent, fina i subtil, d’un cert humor britànic. Com qui no hi dóna a penes importància, després de recordar-nos alguns dels fets més rellevants protagonitzats per Quim Torra durant el seu mandat -breu i tanmateix massa llarg-, Llàtzer Moix acabava d’aquesta manera el seu article: “Aprofito aquesta nota per felicitar l’encara president de la Generalitat, no per la seva feina deficient sinó perquè ahir va fer 56 anys. En efecte, va néixer un 28 de desembre (el del 1962), dia dels Sants Innocents. I de les innocentades. Aquí ho deixo”. Tot i l’error cronològic -nascut el 1962, Quim Torra té ara 57 anys, no 56-, la coincidència de la data del seu naixement amb el dia dels Sants Innocents, i per tant també de les innocentades, m’aclareix molts dubtes sobre la personalitat inefable de qui encara és -espero i desitjo que per molt poc temps més- el president de la Generalitat de Catalunya.

A l’espera que esdevingui definitiva i ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que lnhabilita Quim Torra per a l’exercici de qualsevol càrrec públic, se’m fa del tot impossible trobar algun element positiu, per petit que sigui, en els interminables vint mesos que el patim d’exercici vicari de la Presidència de la Generalitat. Més enllà de les seves tan reiterades excentricitats folklòriques i la seva ardorosa promoció del consum de la ratafia, el llegat polític que ens deixarà Quim Torra és simplement catastròfic. Incapaç per a la gestió dels afers públics -en són una prova concloent el deteriorament dels serveis públics més bàsics, com la salut, l’educació i totes les prestacions socials-, Quim Torra ha malbaratat tot el seu mandat, i ho ha fet perquè ha tingut tothora present que només en tenia un de vicari, lligat de peus i mans a les ordres rebudes del fugit Carles Puigdemont des del seu privilegiat refugi belga de Waterloo.

Quim Torra s’ha limitat a obeir, a rebre ordres i a complir-les com activista que és. Un activista convençut i ardorós, que només és capaç d’actuar com a tal i d’animar, incitar i entusiasmar els sectors activistes més radicals del moviment separatista -des dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a la gent del Tsunami Democràtic, els Lliris de Foc o els Equips de Resistència Tàctica (ERT)-, instant-los amb el seu ja cèlebre Apreteu, apreteu!”.

Amb aquest balanç tan galdós i penós, potser sí que Quim Torra sigui realment una conseqüència de la seva data de naixement, i per tant una Innocentada. O una llufa, la més famosa i popular de les innocentades, quan encara se’n feien. Els diccionaris ens il.lustren força al respecte, en definir així el mot “llufa”: “ventositat produïda sense estrèpit” o “ventositat expel.lida sense remor”, però també fa referència a “tros de paper, drap, etc., penjat per facècia darrera el vestit d’algú, que el duu sense advertir-ho”, o “tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents”.

Als diccionaris trobem també allò que defineix perfectament Quim Torra i el seu pas per la Presidència de la Generalitat: “Penjar (o posar) la llufa (a algú)” és “fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa”, o “cometre amb algú un acte irritant”. Encara és més precisa aquesta definició: Fer llufa” és “fer fallida”.