Ho explicava molt bé l’humanista José Luis Sampedro, “Europa és com un cap que mai es posa al telèfon”. I quan s’hi posa, tot sovint decep -goso afegir. Europa és com aquell llibre del qual t’arriben encesos elogis, que quan llegeixes, penses: Tampoc n’hi havia per tant... Com deia la pintada, “les expectatives són com els talons, com més alts, més gran és l’hòstia”. Els talons de l’Europa que havia somiat eren molt alts, és ben cert, i l’hòstia ha estat proporcionada. Potser la culpa és nostra, que havíem somiat amb una Europa perfecta, i ja se sap que la perfecció és una quimera. El Tribunal de Drets Humans d’Europa, un oxímoron des de dijous, s’ha fet una esmena a la totalitat: Les devolucions en calent d’immigrants són legals i no vulneren els Drets Humans. Malgrat la seva condemna a Espanya el 2017 per l'expulsió automàtica al Marroc de dos joves d'origen subsaharià després de saltar la tanca de Melilla, els magistrats de la Gran Sala del TEDH han dictaminat ara i per unanimitat que no va haver-hi vulneració de la Convenció Europea de Drets Humans. Segons el text de la sentència, els dos joves immigrants, que van demandar a Espanya davant el TEDH, "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat", en accedir "a llocs no autoritzats".

Per contextualitzar: Els demandants, N.D., de Mali, i N.T., de Costa d'Ivori, van arribar al Marroc entre finals de 2012 i començaments de 2013 i van acampar diversos mesos a la muntanya Gurugú fins a saltar la tanca el 13 d'agost de 2014, al costat de gairebé un centenar de persones. Una vegada expulsats, van repetir l'intent l'octubre i desembre de 2014.

Ara, el tribunal europeu ha dit que és legal retornar-los en calent. És a dir, que és legal no parar-se a saber si son refugiats, si fugen d’una guerra, de la fam o de qualsevol inclemència; és legal no preocupar-se de les circumstàncies que els envolten. Res, si els enganxes salten les tanques de Ceuta o Melilla els tornes al Marroc o a on sigui ipso facto i ja s’espavilaran. Europa, com Ponç Pilat, se’n renta les mans, deixant una pila d’humans a la deriva. Tot plegat, té més aviat poc de dret i d’humà, però el tribunal diu que legal.

Digui el que digui la sentència, el que està clar és que aquesta pot fer molt mal en una Espanya, i una Europa en general, que pateix l’apogeu del racisme. El PP, que va inventar les pernicioses devolucions en calent, i la seva versió més extrema, Vox, aplaudeixen amb les orelles -no cito a Ciutadans, per intranscendent. La dreta xenòfoba ja té més munició per disparar la seva bilis. Esperem que el conglomerat d’esquerres que governa el país no caigui en el parany. Quan era jove, la meva mare m’insistia en la idea que en calent no s’ha d’actuar, que abans és millor comptar fins a cinquanta. Europa no sap o no vol comptar fins a cinquanta abans d’expulsar en calent els immigrants que malden per assolir una vida més digna lluny de casa.

Tornant a la imperfecta Europa, un proverbi xinès diu: “Un diamant amb un defecte, és millor que una pedra comuna perfecta”...  Però ningú ens pot impedir somiar amb un diamant sense defectes.