El conflicte entre les llengües que es parlen a Catalunya és un dels temes predilectes de certs filòlegs, que no paren de reivindicar-se com a víctimes. Per causa de la meva professió, no hi ha setmana en què no senti parlar de l'assumpte. Darrerament, els victimistes han trobat la solució al seu conflicte: això ho arreglarem amb la independència.
El conflicte lingüístic sempre ha generat dues actituds: la victimista i la reactiva-opressora. Els uns es conformen i s'alegren de ser víctimes. Els segons sempre han optat per la compulsió opressora. Canya a l'espanyol, l'espanyol fora de les institucions i de la vida pública, fora de l'educació, fora, fora. S'inspiren en el model jacobí però a escala comarcal? Crec que sempre ha existit un desig secret a mitges: que la llengua de Vic sigui la llengua de Barcelona, de l'Hospitalet i de Badalona. Sigui com sigui, han aconseguit molt: la llengua única de TV3 i, especialment, l'assumpte de la immersió i la llengua vehicular en l'educació.
En el primer grup està Plataforma per la Llengua (sense especificar a quina llengua es refereix), que és, paradoxalment, una ONG. Potser és la llengua esquimal? Serà la d'una tribu africana maltractada per l'anglès dels colonitzadors? No. Quan a Catalunya es prescindeix de l'objecte en una frase, l'objecte no és altre que Catalunya. El català, en aquest cas. I la que ells consideren que és la llengua pròpia del territori. L'afirmació, una mica goebbelesiana, s'ha estès tot i no fonamentar-se en cap evidència científica.
Plataforma per la Llengua tracta la a la llengua catalana com a llengua víctima en una regió on és llengua oficial, obligatòria i vehicular en l'educació, i l'única en la qual s'expressa l'administració. La Plataforma és molt visible en el món escolar públic, on té molts seguidors.
En la banda oposada al victimisme grotesc de Plataforma per la Llengua està el senyor Pau Vidal, que segueix afecte a les idees del grup Koiné. Tots dos parteixen de la mateixa premissa: la llengua catalana està molt malalta (tots dos prescindeixen de qualsevol indici d'autocrítica o d'anàlisi racional), però Vidal no opta per defensar la seva llengua amb mecanismes humanitaris, sinó que exigeix la creació d'un Estat català. Els de la seva orientació sociolingüística s'han sumat a la proposició: això ho arreglarà la independència. És a dir, perquè la llengua catalana sigui salvada, es necessita un Estat català. Què faria un Estat català que no faci ja l'Estat espanyol per protegir la llengua catalana? Només queda una possibilitat: la possibilitat de prohibir. Un Estat català que prohibeixi l'ús de la llengua espanyola. Aquest és l'Estat plural i progressista que planegen.
Per la meva banda, he resolt el conflicte en l’àmbit personal. Fa un temps vaig decidir escriure en castellà (almenys mentre aquesta llengua estigui segrestada pel victimisme nacionalista i pels reaccionaris opressors), i sóc parlant bilingüe sense vergonyes ni complexos. Per la meva professió, segueixo dedicat a la docència del català i del castellà sense cap problema. Em preocupa l'abandonament del castellà a l'escola, això sí. S'està privant els alumnes de l'accés a la segona llengua global en prestigi i en cultura. Aviat és dit.
Potser em comporto així perquè m'importa poc el futur del català. I de l'espanyol. El llatí tenia un imperi i no en queda res. I abans d'ell hi havia les tribus iberes, que no tenien Estat però eren més bèsties que ningú (excepte els celtes, potser).
Ho va dir Albert Boadella i semblava una boutade, però és un pensament que s'ha de tenir en compte: el català produeix infelicitat en els seus parlants. Encara que jo crec que, si un dia es resol el conflicte lingüístic a Catalunya, els victimistes optaran per sentir-se víctimes de la condició de mortals dels bons catalans i crearan la Plataforma per la Vida Catalana, mentre que els opressors com Pau Vidal prohibiran la mort dels autèntics catalans per llei orgànica.
“Això de la mort ho arreglarà la independència”, dirà el Molt Honorable, en acabar un bonic discurs a l'Aplec de les Aromes de Montserrat, o a la Fira de l'All Ranci de Sant Prepuci de les Cebes.
