Estem acostumats a entrar a la xarxa de Twitter per veure quin és l’últim intercanvi d’improperis. Hi ha tuitaires que mai no ens defrauden. Han consolidat una xarxa de desenes de milers de seguidors a partir de missatges caracteritzats per l’agressivitat i els insults.

Si entrem als mitjans digitals i mirem els comentaris a qualsevol notícia d’actualitat relacionada amb el debat sobre la independència de Catalunya o el judici del Tribunal Suprem als polítics i activistes independentistes ens trobem amb una batalla campal terrible. Hi ha qui diu que parlar de fractura social a Catalunya és exagerat. Ningú pot negar, però, que hi ha fractura digital.

Aquests darrers dies hi ha hagut una notícia que ha trencat aquesta dinàmica. A Twitter i a totes les xarxes i mitjans de comunicació. Ha estat la mort de Xana, la filla de l’exentrenador del Barça i la selecció espanyola de futbol, Luis Enrique.

Independentistes partidaris de la DUI i independentistes partidaris d’eixamplar les bases socials que els donen suport, federalistes d’esquerres i de dretes, unionistes, espanyolistes i, fins i tot, dirigents de Vox, culés, pericos i merengues, feministes i masclistes, catòlics i musulmans, activistes contra el canvi climàtic i negacionistes, xenòfobs i partidaris d’obrir les fronteres a tots els migrants,... Que gent tan diversa, que fins i tot xoca a la vista veure’ls junts en un mateix paràgraf, hagin coincidit a solidaritzar-se amb el dolor de Luis Enrique i la seva família demostra que hi ha qüestions comunes que ens agermanen com a éssers humans.

Qualsevol de nosaltres es pot trobar en la situació que han viscut Luis Enrique i els seus. Per això s’entén l’allau unànime de solidaritat que han rebut. I com n’és d’absurd el nivell i el to de la violència verbal als quals ens hem acostumat a les xarxes socials i a tot arreu.