Ja ho vaig escriure en aquest mateix espai, a cop calent, després que el president en funcions, Pedro Sánchez, tirés la tovallola i ens aboqués a repetir les eleccions -les quartes en quatre anys-: em temptava el vot en blanc que l’escriptor José Saramago va posar en voga en el seu llibre “Assaig sobre la lucidesa”, o, fins i tot, sota el pretext del ja s’ho faran, no anar a votar. Finalment, no faré ni una cosa ni l’altra i, capcot, alacaigut, aniré a votar qui menys ràbia em faci. L’erro, segurament; els polítics mereixen una lliçó, com la que proposava Saramago, però em fa por no anar a votar. Això no obstant, la reiteració descontrolada d’eleccions és un fracàs de la classe política, que ve a demostrar que la democràcia en aquest país ha emmalaltit.
En la vida quotidiana un es passa el dia pactant amb gent que no li cau bé i pensa diferent; d’altra manera, si féssim com els polítics, aquest món seria irrespirable. Sort que la majoria de mortals, al contrari dels polítics, som responsables i apliquem la lògica del sentit comú. Ells no, ells fan de la divisió la seva manera de viure. Els hauríem de rescindir el contracte per inútils, per no saber fer bé la seva feina.
Parafrasejant el fotoperiodista Jordi Borràs (autor del llibre “Dies que duraran anys”), per alguns, la setmana de la campanya electoral està durant anys… Sort que la repetició electoral va comportar la sàvia reducció a la meitat del que vénen a ser les campanyes (de quinze dies), si no encara hi seríem… A la majoria de mortals se’ns està fent llarga, però al president en funcions i candidat socialista, Pedro Sánchez, interminable. Maleït el dia que va prendre la decisió d’avançar-les, es deu haver repetit més d’un cop el presidenciable. L’home, en una setmana, va prometre portar l’expresident Carles Puigdemont a Espanya. Després, quan li van preguntar com es feia això, va dir que els fiscals seguien les seves ordres. Finalment, quan va veure la reacció dels fiscals i va entendre la fica de pota, es va defensar, maldestrament, dient que un mal dia el pot tenir tothom, que estava cansat i que allò que va dir de Puigdemont són coses que es diuen en els debats de les campanyes electorals. També va dir que tornaria a tipificar com a delicte els referèndums, recordant així que ara no ho estan, i que crearia una assignatura de valors civils, constitucionals i ètics -l’aprovaria? Res, en una setmana Sánchez ha fet bo José Luís Rodríguez Zapatero.
I entremig, responent a l’euroordre dictada pel Suprem espanyol contra la Clara Ponsatí, la justícia del Regne Unit va parlar primer de “desproporció”, després se’n va desdir. La veritat és que crec que la manca de proporció és la millor manera de definir el que ha passat i està passant, a banda i banda, en el cas del procés independentista, i defineix millor el moment desproporcionat que estem vivint en aquest i tants altres aspectes de la política contemporània. Així, desproporcionadament, tornaré a anar a votar.
