Diu la llegenda que les tribus aborígens es negaven a ser fotografiades pels exploradors per por que aquells estranys enginys –càmeres fotogràfiques– els robessin les ànimes. Els indígenes no trobaven millor raó per justificar el fet de veure la seva imatge en un paper i fora del seu cos. La persistència fotogràfica dels conqueridors acabava tot sovint de la pitjor de les maneres... En algunes cultures la superstició persisteix, tot i que els finals ara acostumen a ser menys abruptes. Ens robi o no l'ànima, la veritat és que la fotografia sempre ha tingut un no-sé-què de misteri que fascina. La foto que molts temien i altres desitjaven és ja una realitat: els dotze polítics catalans independentistes promotors del referèndum de l'1 d'octubre a la banqueta dels acusats del Tribunal Suprem. En aquest cas, com en el dels aborígens, potser sí que la fotografia els roba l'ànima i, com diria l'advocat Gonzalo Boye, "ahí lo dejo"...

Si, més enllà de la sentència, que voldria absolutòria, el judici del 'procés' acaba servint d'alguna cosa, serà per qüestionar diverses tares del sistema judicial espanyol: la de la presó preventiva i la de l'acusació particular. Ja he escrit aquí, fins a abusar de la paciència lectora, que, a pesar dels errors comesos, que no amago, la presó preventiva a la qual s'està sotmetent a nou dels dotze acusats independentistes és, si més no, desproporcionada. Parteixo de la base que la resolució d'aquest galimaties no s'hauria d'haver apartat mai del sender polític. Això no obstant, acceptant el descarrilament judicial com irremeiable, entenc que era del tot prescindible la presó a la bestreta. Així, encara que en aquest cas arribem tard, fóra bo que el sistema revisés una prerrogativa que, fent-ne un ús arbitrari, esdevé perversa. Tot plegat sense voler entrar en una arriscada comparativa amb altres casos coetanis, com el de La Manada, en què l'arbitrarietat judicial es posa encara més de relleu.

La criatura plora també d'altres mals, com el de l'acusació particular. Per se, aquesta figura poc o gens reconeguda fora d'Espanya, no sembla negativa, ans al contrari, ben conduïda pot esdevenir recomanable. Però, en aquest cas la virtut ve carregada de defectes; veure la ultradretana Vox, en ple auge polític, usant i abusant de l'acusació particular regira més d'un estómac, autòcton i forà. Crida especialment l'atenció que ells, Vox, diguin que no volen polititzar el judici. Fronteres enllà, es posen les mans al cap al veure que una formació d'extrema dreta comparteixi escenari amb igualtat de condicions amb la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. Ràpidament i irremeiable s'imaginen el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen assegut en el tribunal de cassació francès, i els explota el cervell...

Tornant a la foto, com deia el fotògraf: "La fotografia no pot canviar la realitat, però sí que pot mostrar-la". I la fotografia dels presos catalans a la banqueta d'acusats, no canvia res, però mostrar molt.