Del cor mediàtic global (“els grans mitjans”, com ells mateixos s’autonomenen), sorgeix un profund lament pel mal tràngol que, diuen, els està fent passar Donald Trump. La qual cosa no sembla ser obstacle perquè estiguin fent bon negoci amb les suposades hostilitats entre el president i el que ell considera la indústria de “notícies falses”. O sigui, la controvèrsia ven.
Sense anar més lluny, “Trump dispara contra els grans mitjans”, titulava El País, diumenge passat dia 7, una informació signada per Jan Martínez Ahrens, des de Washington. “Aconseguida la Casa Blanca -deia Ahrens- va portar aquesta pulsió (domesticar, aixafar els periodistes) fins al paroxisme i va emprendre la major batalla plantejada per un president dels Estats Units contra el quart poder (…) l’ofensiva passarà a la història. En la diana figuren -enumerava Ahrens- The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, CNN, la BBC… La plana major del periodisme mundial”. “Les espases estan en alt. El mitjans no cedeixen. En un pols gairebé èpic segueixen investigant amb més intensitat que mai i diàriament descobreixen les mentides i mitges veritats del president”, concloïa, més aviat incendiari, l’informador.
La decisió del president de no participar en el tradicional sopar dels corresponsals de la Casa Blanca ha exacerbat aquesta aparent guerra entre Trump i la premsa, a la qual el príncep de les tenebres, Steve Bannon, anomena “l’oposició”. Justament, el que sembla buscar desesperadament El País: convertir-se en la referència de la democràcia i, en conseqüència, dir a uns i altres què és el que tenen o no que fer. Cosa que, esclar, no està renyida amb els beneficis, sinó tot el contrari.
Mentre Donald Trump usa la premsa per desviar l’atenció de les males notícies, els mitjans es beneficien d’un augment de lectors i d’espectadors que busquen informació creïble sobre el govern o la dosi diària de trumpisme. Diaris com The New York Times han augmentat la seva circulació des de la victòria de Trump, i el mateix passa amb el nombre d’espectadors dels canals de notícies per cable.
No obstant això, el president concedeix entrevistes a gairebé totes les grans teles, telefona personalment a periodistes als quals humilia públicament, etc. Amb la qual cosa la tan comentada guerra Trump-mitjans no és tal cosa, sinó més aviat una mica d’espectacle, d’entertainment. El mateix president, després d’aquesta guerra falsa amb la premsa (al mateix temps que el seu equip manté molt actives les relacions amb els periodistes), no es talla ni un pèl a reconèixer públicament que no ataca per denigrar a la premsa sinó perquè això és molt popular entre els seus electors. I als seus electors els agraden els titulars que això genera. La controvèrsia no funcionaria, esclar, sense bons i dolents. Un sondeig de Gallup assenyala que pel 37 % dels enquestats els mitjans de comunicació “no són suficientment durs” amb Donald Trump, mentre que pel 32 % són “massa durs”.
En un documentat article signat per Pablo Elorduy a El Salto, Pere Rusiñol creu que “hi ha un marc de referència, en el qual els grans mitjans controlaven el cotarro i els partits havien d’adaptar-se a això o comptar amb les palanques polítiques per adaptar aquest marc. Un marc del que sembla que no hem arribat a sortir mai, malgrat l’auge de mitjans independents viscut en la dècada dels 10”. I aquest és el marc en el qual interactuen Trump i els grans mitjans que, per cert, no fan sinó provar la seva mateixa medicina, donada la seva incorregible afició a les mitges veritats, generalitzacions, manipulació del llenguatge, intoxicació informativa, campanyes, mentides pures i dures, etc. etc. etc.
“Protegits i temuts pel poder polític, protegits i dirigits pel sector financer, els mitjans de comunicació de masses configuren tots els dies l’espai del possible, del que interessa i d’allò del que no s’ha de parlar”, conclou Pablo Elorduy. Per això, els esgarips dels grans mitjans, sent el que són i fent el que fan, solament són trampes per mantenir el seu protagonisme i amb això els ingressos. Encara que a El País en faci escarafalls.
