Vaig néixer en un país on es diu ‘què collons passa?’ quan el Barça perd contra el Madrid, però no es diu res quan el President promet portar-nos a Ítaca i acabem a Las Vegas.
On es mengen mongetes amb botifarra, allioli i pa amb tomàquet, si no et retallen la beca de menjador i on 64.000 nens i nenes mengen a l’estiu, gràcies a les ONG’s.
Vaig néixer en un país on diuen ‘no fotis!’ quan a la botiga dels xinesos s’exhaureixen les estelades, però tant li fot si el Govern retalla 3.000 mestres, els sous de 18.300 més, 20.000.000 d’€ a l’escola pública i subvenciona amb 25.000.000 d’€ a les escoles d’elit privades.
On a més hi ha una llengua pròpia i és la que obté els pitjors resultats en les proves de competències bàsiques de primària i on la Consellera d’Ensenyament diu que, si ha baixat la mitjana de la prova de català, és perquè la van realitzar “8.800 alumnes d’entorns econòmics complexos” (#ambdoscollons).
Vaig néixer a Catalunya, sóc catalana i els catalans sempre presumim de ser d’on som, però darrerament em resulta difícil presumir de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el Govern i la ingenuïtat ‘indepe’ d’ “aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria” (Salvador Espriu/#AnyEspriu/1.500.000€).
Vaig néixer en un país on es diu ‘què collons passa?’, on es mengen mongetes amb botifarra, allioli, pa amb tomàquet, on es beu Cava, Vichy Catalán, Aigua del Montseny, on diuen ‘no fotis!’, on hi ha grans monuments i passegem gegants als so de la música. On fem torres humanes que van directes al cel, on La Patum és més que una festa, on va néixer la Sardana, on de fer cops de bastons en fem una dansa. On a més hi ha una llengua pròpia i a on la gent és de puta mare! Vaig néixer a CATALUNYA, sóc catalana fins a la medul·la i els catalans sempre presumim de ser d’on som, collons!
