Si fa o no fa, tots i cada un de nosaltres portem una economia domèstica i sabem que quan toca estrènyer-se el cinturó el que fem és revisar les nostres prioritats; passem de comprar filet a comprar hamburguesa, de comprar peix a pollastre, i de consumir marques conegudes a marques blanques; però no deixem de menjar. Això és retallar, no tallar. I prioritzar.

L'economia governamental no hauria de ser, en això, gaire diferent. A l'hora d'estalviar, el Govern també hauria de prioritzar i retallar el que és ajustable o prescindible per no haver de tallar el que és prioritari i bàsic. En una societat que es vol del benestar, socialment igualitària i justa, són prioritàries i bàsiques la sanitat, l'educació i els serveis socials. Però diu que estem tan malament, que el nostre Govern ha de retallar en tots tres àmbits; deu ser que en tots els que són prescindibles o ajustables ja s'ha fet. És clar que això és qüestió d'on es posen les prioritats, oi?

Perquè resulta que pel Govern devia ser imprescindible que el President de la Generalitat cobrés els 144.000 euros que cobra, un sou que dobla el de la mitjana dels presidents (73.929€) i que resulta ser 65.000€ més a l'any que el del president del govern espanyol. O apujar-li el sou en 12.000 euros bruts l'any (fins a sumar 60.000 euros, si atenem a les xifres més conservadores fetes públiques en diversos mitjans) a set alts càrrecs de la Generalitat que exerceixen com a caps de gabinet dels delegats en els àmbits equiparables a les vegueries (tots ells personal eventual contractats com a càrrecs de confiança adscrits al Departament de Presidència), arribant al cas que, per exemple, el cap de gabinet del delegat del Govern a Tarragona cobrarà més que el propi alcalde de la ciutat. O contractar diverses auditories a consultores privades amigues, com vèiem fa pocs dies. O posar en perill la viabilitat del model de mitjans públics de comunicació catalans, mentre es donen dos milions d'euros al Grup Godó.

Doncs, això, que tot és qüestió de prioritats. Tot i que potser, hauria de ser qüestió d'ètica.