L’ascens de l’extrema dreta a les eleccions generals espanyoles situa Espanya en la línia de molts països europeus. Els darrers anys, els ultres xenòfobs, populistes i patriòtics han entrat amb força en nombrosos parlaments nacionals europeus. El percentatge obtingut a les urnes per Vox aquest diumenge és molt semblant al que van assolir formacions que comparteixen la seva filosofia a Alemanya, França, Països Baixos, Suècia, Finlàndia, Àustria o Itàlia.
Per tant, no ens hauria de sorprendre gaire el 15% de vots recollits pels de Santiago Abascal en aquests comicis. Preocupar, sí, clar. I preocupar, especialment, perquè a Europa hi ha dues maneres d’encaixar i respondre a l’auge de la ultradreta. La majoritària, fins ara, era aïllar-la. Així ho han fet a Alemanya, França, els Països Baixos o Suècia. En canvi, a Àustria, Finlàndia i Itàlia els han obert, fins i tot, les portes del govern.
A Espanya, el Partit Popular i Ciutadans no van voler escoltar les veus que els demanaven que es sumessin al cordó sanitari contra Vox a Andalusia. Van córrer a pactar amb aquest partit la presidència de la Junta i el mateix van fer per assolir l’alcaldia de Madrid i la presidència de la comunitat madrilenya. Ciutadans n’ha pagat les conseqüències. Si volgués refer-se de la trompada hauria de deixar caure tots aquests governs i permetre que passessin a mans de l’esquerra. No ho faran. Perquè els que van finançar la creació del partit no ho volen i perquè, contràriament al que han dit sempre els d’Albert Rivera, els atreuen molt els càrrecs, les poltrones, que han assumit a les administracions on governen gràcies al trifachito.
Si aquí apliquéssim aquest cordó sanitari, llegiríem els resultats d’una altra manera. Ni tant sols ens preocuparia gaire que la CUP i VOX hagin empatat pràcticament a vots a Catalunya. No ens imaginem als simpatitzants de Vox fent escratxes a la porta de la casa dels directors de TV3 o Catalunya Ràdio tot i que Abascal no s’ha cansat de demanat que tanquessin TV3 i que s’apliqui l’article 155 a Catalunya un altre cop.
L’ascens de Vox és una mala notícia. Res que no coneguin ja a d’altres països europeus, la qual cosa, clar, no és res que ens pugui consolar. Sobretot als que vole, un panorama polític més favorable al diàleg i el consens per trobar una sortida al conflicte que patim els catalans.
