Cal incrementar la informació real i la comunicació i difusió dels valors de defensa del bé comú en un món amb hegemonia del neoliberalisme, el poder del capital financer i la deserció del socialisme real. Un món on creixen les notícies falses i la postveritat interessades pels que volen conservar el poder sobre la majoria social i tenen segrestats els mitjans d’informació i comunicació de masses.

L’hegemonia del model de societat que hem viscut en l’anomenat Estat del benestar (en realitat Estat de drets socials) des del final de la Segona Guerra Mundial s’està trencant. Estem en una crisi: econòmica (el capitalisme fonamentalment financer/especulatiu), social (de precarietat, pèrdua de drets i desigualtats creixents), i política (els partits i parlaments tradicionals no ens representen, desacreditats per la corrupció, avantposen el poder i el clientelisme a la defensa del bé comú. Han perdut els seus valors socials).

La socialdemocràcia, com el comunisme, han perdut. Davant d’això han nascut moviments socials d’indignats i de respostes globals i reivindicacions sectorials (vivenda, medi ambient, precarietat, pensions, educació, salut, feminisme, aigua, energia, i d'altres) que protesten i reclamen altre cop democràcia real, llibertat, igualtat i fraternitat. També en aquesta situació, contra la manca d’una ideologia i un camí clar de model social de futur surten els monstres: els populismes, totalitarismes, el feixisme i els intents del retorn a la tribu, que, aprofitant el descontentament social i la por, intenten tornar a valors conservadors i excloents, que els serveixin d’excusa i camí per tornar al poder i seguir explotant els drets i les condicions de vida de la majoria de les persones.

Xavier Domènech, en el seu llibre sobre hegemonies, ens parla en dos exemples de la importància, en aquestes circumstàncies, de la informació i la comunicació. El primer exemple històric, relatat per E.P Thompson: al Londres del 1792 (!) es reuneixen nou persones en una taverna on parlen de la situació social i política, conclouen que cal lluitar contra l’absència de democràcia i decideixen fundar la “societat de correspondència” amb l’objectiu, diuen, que “el nombre dels nostres membres sigui il·limitat”, i s’envien cartes uns i altres (avui en diem xarxes 2.0) creant informació i identitats. Sis mesos després tenen 2.000 membres a la societat i dos anys després milers de persones ocupen el centre de Londres (origen de la democràcia de masses, fa 230 anys).

El segon exemple: durant la Segona Guerra Mundial, amb Europa ocupada pels nazis, el primer acte de la Resistència contra el feixisme va ser l’edició de diaris clandestins (d’informació i comunicació de la resistència). Més de 10 milions d’exemplars editats a Dinamarca i més de 1.000 diaris clandestins a la França ocupada van ser repartits de forma clandestina. Avui, cal tornar l’esperança que un canvi d’hegemonia de pensament, de cultura, economia i política és possible.

El canvi, davant d'un poder globalitzat en el món i invisible, no són les revolucions d’unes minories socials o polítiques contra el poder de les institucions estatals. El canvi haurà  d’anar de la mà del treball de les persones oprimides i precaritzades. Per aconseguir una nova hegemonia cal treballar perquè “el nombre dels nostres membres sigui il·limitat” i anar recuperant la democràcia real, començant pel nostre món local, amb noves formes d’organització i noves polítiques econòmiques i socials, que vagin mostrant a la majoria del precariat el camí possible, contra la por, les desigualtats i el rebuig a la diversitat. 

Cal tornar l’esperança i anar dibuixant un nou model del món més just i més solidari en el qual sigui cada cop més possible la vida amb llibertat i dignitat. En aquest camí la informació i la comunicació lliure i amb valors del bé comú és urgent.