Infodèmia, pandèmia i procés

Infodèmia és un excés d’informació que combina dades rigoroses i falses, mitges veritats, conjectures, faules o rumors. També és el tractament alarmista d’informació amb l’objectiu de provocar reaccions emocionals que passin per damunt de la raó i els fets reals. En canvi fake news són simplement notícies falses. Tot plegat acaba generant confusió i conflicte social en la qüestió en litigi. Un factor clau és el comportament dels mitjans de comunicació.

Òbviament, la incertesa que comporta una amenaça sanitària global o el procés és un oderós ingredient per a una cobertura mediàtica excepcional. El degoteig d’esdeveniments i notícies alimenta l’expectació i satisfà alhora la necessitat d’audiència dels mitjans. Malgrat que una part de la ciutadania pot contenir-se, el desplegament informatiu acaba generant por o alarmisme.

Un segon factor distorsionador és la gestió dels temps. El moment de màxima expectació i demanda d’informació es produeix al començament, just quan hi ha menys dades i més incerteses. La resposta científica o tècnica a les incògnites és lenta i se substitueix amb hipòtesis i conjectures on els elements emocionals deformen la realitat. A tot això cal afegir-hi que en aquestes situacions sanitàries, econòmiques o polítiques, els experts treballen normalment amb projeccions que són eines de treball dels experts que els polítics sovint obvien, i en fer-ho contribueixen a generar una confusió o alarma.

D’altra banda els mitjans tendeixen a situar-se en el pitjor escenari possible, i l’alarmisme que es genera es contagia ràpidament a la política. Les informacions impacten a una ciutadania sempre molt sensible a qualsevol amenaça, i de retruc afecten els polítics, que han de gestionar el problema. Com més atenció i més espai informatiu es destina a la crisi sanitària o política, més intensa és la pressió que perceben les autoritats. Un altre factor distorsionador és la tendència a l’anticipació que caracteritza la cultura política actual, conseqüència d’una considerable aversió al risc. 

Els polítics, sempre pendents de l’evolució de l’opinió pública en una situació d’alarma i incertesa, es veuen abocats a prendre  mesures que responen més a la voluntat de protegir-se contra possibles acusacions d’imprevisió que a necessitats objectives de la
ciutadania.

Deixeu-me recordar que tant el Brexit com el procés català han estat organitzats per assolir una independència ràpida i total. La realitat mostra que aquesta suposada rapidesa es va alentint i complicant fins a límits avui encara desconeguts. Mentrestant, en l’actuació política, electoral o al llarg de l’exercici del poder, s’utilitzen ardits i audàcies per guanyar adeptes, vencent escrúpols i reticències, dient el que calgui per convèncer el votant. Ja hem vist que per guanyar campanyes i poder és habitual utilitzar por, odi, falsedats, fomentar instints defensius, mesquins i patriòtics a partir de mites i llegendes obsoletes

Mantenir la ira i l’odi per acompanyar la insistència de sectors independentistes que el resultat del referèndum exigit ha de ser sí o no, blanc o negre, basat encara que sigui en el 50% + 1 dels vots emesos (sense tenir en compte el cens total), és la manera flagrant d’expressar la necessitat de simplificar i falsificar la realitat per fer-la maniquea, manipulable i retornar al feudalisme o tribalisme polític i social.

La foguera del victimisme i de l'emotivitat com a motor polític només pot beneficiar persones concretes o coalicions dispars i amorfes que tenen uns interessos que es cuiden molt de no mostrar clarament i obertament. Aquestes actuacions polítiques només poden tenir efectes destructius.

Quan sabrem el que veritablement ha passat a Catalunya? Quan sabrem quins eren els veritables fins i objectius de la fantasiosa República catalana independent i de les estratègies de la Generalitat per protegir-nos del coronavirus? Quan sabrem a qui  beneficiaven aquests processos polítics? I, sobretot, quan sabrem a qui i de quina manera perjudica frontalment l’anomenat procés? I de tot això, ens n’assabentarem llegint-ho o escoltant-ho en explicacions donades en català? O haurem de llegir la veritat del que ens volien fer en castellà, francès o anglès?

Sort en tenim els catalans de ser poliglots!

(Visited 80 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari