Independència? Reunificació ibèrica!

Aquest últim trimestre de 2015, ha volgut la història que els tres territoris que vertebren la península Ibèrica estiguin immersos en una crisi política estructural. El concepte de crisi no té necessàriament connotacions negatives: és un moment de ruptura amb el passat i de construcció d’un nou avenir que pot ser millor per a tothom… o definitivament desastrós.

La península Ibèrica del segle XXI s’organitza al voltant de tres grans metròpolis: Lisboa (2,8 milions d’habitants), Madrid (5,5 milions) i Barcelona (3,3 milions). Si mirem el mapa “desapassionadament”, el més lògic seria que hi hagués una intensa interrelació entre aquests tres pols d’activitat econòmica. Lisboa és el port i la porta de l’Atlàntic; Barcelona és el port i la porta del Mediterrani; i Madrid és la intersecció dels eixos peninsulars nord/sud i est/oest.

La història d’aquesta vella i ensangonada terra ha anat com ha anat. Però si fóssim capaços de fer-ne abstracció i projectar-nos al futur, l’esquema que tenim davant dels nostres ulls és molt clar. La plena col·laboració i coordinació de l’eix Lisboa-Madrid-Barcelona, esborrant fronteres antigues i inútils, provocaria un efecte econòmic multiplicador molt beneficiós per a portuguesos, espanyols i catalans que ens trauria de l’atàvica marginació perifèrica que patim en relació a la puixança hegemònica de l’Europa central.

Per posar un símil entenedor. Ens podem imaginar uns Estats Units dividits, separats i enfrontats entre la costa atlàntica, el mig oest i la façana del Pacífic, on Nova York i Los Angeles fossin metròpolis de dos països diferents? Doncs això és el que passa, exactament, amb la península Ibèrica que hem heretat. Tots plegats perdem una energia i un temps preciosos mantenint les “identitats” dels territoris respectius que, en el decurs dels segles, han fagocitat Lisboa, Madrid i Barcelona.

La conjuntura actual és propícia per impulsar un canvi de mentalitat en les societats dels països que conformem Ibèria i encarar la necessària i imprescindible reunificació peninsular. Hi ajuden la globalització, les noves tecnologies, les joves generacions preparades i desacomplexades, les modernes vies de comunicació, la pertinença comuna a la Unió Europea… i l’atzucac polític que es viu, en aquests moments, a Lisboa, Madrid i Barcelona.

Les eleccions generals portugueses del passat 4 d’octubre han obert un escenari molt confús i crispat. La dreta governant (PDS/CDS-PP) va guanyar les eleccions amb majoria simple (38,6%), però les tres forces d’esquerra (socialistes, Bloco de Esquerda i la coalició del PCP i els verds) han unit els seus escons i dominen el Parlament. En aquest context, el president Aníbal Cavaco Silva ha comès l’error d’encarregar la formació de govern al fins ara primer ministre, Pedro Passos Coelho, que no té el suport del Parlament, provocant una crisi política sense precedents que aboca el país a un període de gran inestabilitat i incertesa.

A l’altre cantó de la península, a Catalunya, aquest dilluns 26 d’octubre ha començat una legislatura que s’anuncia imprevisible i traumàtica, enmig de l’incendiari escàndol de corrupció del 3% que amenaça amb socarrimar el fins ara president de la Generalitat, Artur Mas. La majoria independentista de 72 escons té la llosa de les exigències de la CUP inassumibles per la coalició de Junts pel Sí i la constatació que no compta amb una majoria social suficient a les urnes (48%) per endegar el procés secessionista.

El pròxim 20 de desembre, Espanya afronta unes eleccions generals que, segons totes les enquestes, provocaran la pèrdua de la majoria absoluta del PP i la consolidació de les dues forces polítiques emergents, Ciudadanos i Podemos, que trastocaran el mapa polític heretat de la Transició postfranquista que hem conegut fins ara. La reforma de la Constitució de 1978 figura en les agendes del PSOE, Ciudadanos, Podemos i de les forces nacionalistes, que poden sumar una contundent majoria en el futur Congrés dels Diputats. El “tabú” s’ha trencat i s’obre un període convuls i excitant.

Per què no aprofitem aquest terratrèmol que sacseja els fonaments de Lisboa, Madrid i Barcelona per repensar i reformular, sobre bases federals, el projecte de la reunificació ibèrica? Només hi ha una cosa certa: si ho fem bé, tots –portuguesos, espanyols i catalans- hi sortiríem guanyant i donaríem, ara sí, nous horitzons de prosperitat als nostres fills.

(Visited 34 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari