Ara sí que podrem saber definitivament quin futur immediat ens espera en la convivència amb la pandèmia. Obren les escoles, obren els instituts, obren les universitats. La sensació d’incertesa és absoluta. Mestres, pares i treballadors dels centres educatius sabran si és cert com diu el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimón, que les escoles són el lloc més segur pels infants “fora de casa seva” o si, contràriament, a les primeres de canvi es contagien molts d’ells. Argimón també diu que els mestres no són població de risc i que cal evitar “en la mesura del possible” que els avis recullin els nens a les escoles. I que els primers positius que s’hi detectin seran de nois o noies que ja estaven contagiats abans d’anar-hi.
Aquestes afirmacions es contradiuen. L’escola és el lloc més segur pels nens però potser s’hi trobaran amb alguns que estan contagiats i millor que no els vagin a recollir els avis. En què quedem?
I qui diu les escoles, diu els instituts i les universitats. Els directors dels instituts i els degans de les facultats universitàries creuen els dits davant el retorn a les aules. De moment, un grapat de centres no obriran les portes o no totes perquè hi ha professors contagiats.
La propera setmana serà d’infart. Durant totes aquestes setmanes ens han dit que no podem participar en reunions de deu persones o més i ara ens trobarem amb aules amb 25 o 30 alumnes. Mantindrem les distàncies, ens rentarem les mans amb gel hidroalcohòlic tants cops com faci falta, ens saludarem en la llunyania o donant-nos copets de colze, portarem mascaretes i intentarem renovar-les més sovint que com ho fèiem fins ara, obrirem les finestres un quart d’hora abans de començar la classe i un quart d’hora abans d’acabar-la i si no fa fred i no hi ha massa soroll fora les tindrem obertes tota l'estona, el bar de la Facultat quedarà pels més agosarats i a veure qui és l’eixerit que torna a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat per anar a la Universitat Autònoma o el metro per anar a la de Barcelona, la Pompeu Fabra o la Llull quan vegin que allí és impossible respectar el metre i mig de separació entre persones…
Farem tot el que ens diguin que cal fer però amb la por instal·lada al cos i amb la sensació que tenim un percentatge molt alt de possibilitats que haguem de passar quarantenes freqüents perquè algun alumne o mestre ha donat positiu en un control de la malaltia.
Partim de la base que els polítics de qui depèn el sistema educatiu i sanitari ho fan i ho faran el millor que puguin. No volem ni pensar que tindran al cap altra cosa que no sigui la salut dels escolars, els mestres, els administratius i els seus familiars.
I si ens contagiem…
Confio més en la solidaritat entre les persones que en el vàlium per fer front a la que ens ve al damunt a partir d’aquest 14 de setembre.
