Alguna vegada m’ha tocat fer de relator i no m’agrada gens. La feina consisteix a assistir a uns debats o ponències fetes en una assemblea, congrés o trobada i fer-ne un resum al final. Es tracta, per tant, d’anar prenent nota del que diu tothom i després relatar-ho davant el plenari de la trobada. Això vol dir que, en comptes d’estar pendent del que es diu i gaudir del debat, has d’estar pendent que no se t’escapi res del que s’hi comenta i intentar resumir-ho de la millor manera possible.

Total, que si us demanen de participar en alguna activitat pública, molt millor que us toqui seure a la fila zero o fer de ponent que de relator.

Hi ha relators i relators, clar. No és el mateix fer de relator d’una reunió de treball d’una petita ONG que ser relator de les Nacions Unides. Precisament, la visita d’un dels relators de l’ONU a Espanya fa uns dies va provocar l’enuig de Ciudadanos. El seu portaveu a la Comissió d’Exteriors del Congrés, Fernando Maura, va demanar el govern explicacions del perquè havia convidat al relator de les Nacions Unides per qüestions relacionades amb les minories, Fernand de Varennes. Maura temia que els independentistes aprofitessin la visita per promocionar la seva causa.

En les reunions entre representants del govern espanyol i de la Generalitat, segur que cadascú entenia la feina del relator en funció dels seus interessos. Pedro Sánchez volia un Siscu Baiges que prengués nota de les reunions i que n’aixequés l’acta corresponent i Quim Torra, un Fernand de Varennes, que donés a entendre que la trobada era gairebé, o sense el gairebé, una negociació internacional.

La dreta espanyola, encoratjada després del pacte que l’ha portat al govern andalús, saliveja imaginant un pacte idèntic a nivell de l’Estat. Presentant esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat, els independentistes catalans semblen decidits a avocar Espanya a les eleccions que poden fer possible aquest pacte de les tres dretes per assolir la presidència del govern. Entre uns i uns altres ens hem quedat sense taula de converses, sense relator i, vés a saber, si ens quedarem també amb els diputats de Vox decidint qui és el proper president espanyol.

Un pa com unes hòsties, vaja!