Els servidors públics, al servei de l'Administració Pública, han de realitzar una activitat d'interès general, prestar serveis a tots els ciutadans i demostrar neutralitat política. A la Generalitat de Catalunya és obvi que això no és així i no a causa dels funcionaris, sinó dels polítics que l'han governat i ho segueixen fent.

En algunes sessions del judici que transcorre al Suprem, ofert en directe, hem tingut ocasió d'escoltar declaracions d'alguns treballadors i proveïdors, els que es van encarregar tasques per al desenvolupament del referèndum il·legal de l'1-O de 2017. És fàcil imaginar que molts es van veure impel·lits pels seus propis caps a ser col·laboradors necessaris per a la realització d'activitats clarament il·legals. Treballadors contractats de forma precària, funcionaris que arrisquen la seva pròpia carrera professional i proveïdors que corren el risc de no rebre més comandes, declaren al Suprem mantenint una posició que o sembla ambigua o ens desconcerta.

Alguns testimonis de la guàrdia civil coincideixen a afirmar que el comportament dels Mossos per controlar les concentracions davant les actuacions judicials o en el dia del referèndum va ser de passivitat, però van actuar professionalment amb posterioritat a la DUI. És a dir, quan els van canviar els caps.

És difícil imaginar que els governs de CiU, que han governat la Generalitat gran part de l'època democràtica i durant la qual molts responsables polítics i el partit en el poder s'han beneficiat de les empreses contractades, no hagin tingut influència en el comportament dels treballadors: Sigui en forma de participació activa, o de silencis dissimulats. Cal no oblidar que el president que ha governat Catalunya més anys, Jordi Pujol, està imputat per corrupció al costat de la resta de la seva família. Al seu delfí Oriol Pujol que per pur nepotisme havia de ser el seu successor, li acaben de concedir el tercer grau després de romandre a la presó uns mesos. Artur Mas, exconseller en diversos executius de Jordi Pujol, també ex-president ha estat imputat i inhabilitat per governar durant dos anys per haver convocat un referèndum il·legal i el seu partit es va haver de dissoldre a causa dels múltiples casos de corrupció. El seu successor, Carles Puigdemont està fugit a Bèlgica, amb greus acusacions relacionades amb la desobediència, malversació, sedició i rebel·lió. El seu successor, Quim Torra, no es considera legítim a ell mateix, però té el sou assegurat per la resta dels seus dies.

Des de fa anys, el Palau de la Generalitat ha liderat un procés de degradació creixent durant el qual hem deixat de ser el motor de l'economia espanyola i som la comunitat amb més deute tot i tenir atribucions fiscals elevades. Des de la Generalitat s'encoratja grups violents i es subvenciona mitjans de comunicació i associacions els fins dels quals són promoure la destrucció del sistema, exercint de veritables activistes de la divisió social.

El major centre d'interès dels nostres governants és encoratjar profusament la realització de treballs manuals de color groc, amb materials contaminants, lligats a fanals, baranes i balcons com si fossin obres mestres. La degradació és tant gran que les disputes del que és públic giren al voltant de si aquests treballs manuals amb objectius de consoladors polítics han d'omplir fins a l’avorriment les oficines i façanes de les nostres institucions públiques. Diuen que això és llibertat d'expressió.

No obstant això, la llibertat d'expressió ha de ser per als ciutadans. Quan la llibertat d'expressió s'exerceix des del poder per a la consecució d'objectius partidistes, utilitzant les institucions públiques i s'imposa als funcionaris i ciutadans, es transforma en abús de poder.

Als nostres governants, la seva pròpia mediocritat els impedeix distingir la realitat de l'imaginari. Torra, no només comet frau per ni tan sols intentar governar -ha estat elegit al capdavant d'una administració per exercir determinades competències-, sinó també pel fet d'estar més interessat en desviar l'atenció cap a fets intranscendents i generar conflictes socials i polítics en comptes de resoldre'ls.

Exercir la democràcia és també ser responsables com a ciutadans de no perpetuar en el poder els que no mereixen exercir-lo.