Al món, 70 estats continuen criminalitzant les relacions consensuades entre persones del mateix sexe i les persones amb identitat de gènere o expressió de gènere no normativa. La International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (ILGA), que elabora cada any un mapa dels drets LGTBI, enguany recull que 11 d’aquests estats els persegueixen amb la pena de mort; 26 amb penes de presó d'entre deu anys i cadena perpètua; 31 amb penes de presó de fins a vuit anys, i dos estats els persegueixen penalment. 

Dels 193 estats membres de les Nacions Unides, trobem països bel·ligerants amb l’orientació sexual i la identitat i/o l'expressió de gènere, com per  exemple l'Aràbia Saudita, el Vaticà o Rússia. En 32 estats membres de les Nacions Unides s’han establert disposicions que limiten la llibertat d'expressió de les persones, incloent-hi lleis de propaganda que prohibeixen la promoció de l’homosexualitat o de les relacions sexuals no normatives.

El panorama és preocupant, tot i que esperançador. Els drets humans per a les persones LGTBI no s’han desenvolupat arreu, igual que passa amb altres col·lectius o fins i tot amb la majoria social,:les dones. En els darrers anys, set dels estats que perseguien penalment el col·lectiu l'han despenalitzat, i a molts llocs van avançant els drets en diferents àmbits. Actualment, 123 estats membres de les Nacions Unides reconeixen els actes sexuals consensuats entre persones adultes del mateix sexe com a legals. 

Una de les qüestions que han centrat l’atenció del moviment ha estat el reconeixement del matrimoni igualitari: actualment hi ha 27 estats que han reconegut aquesta unió en la seva legislació. Tot i ser un nombre petit, l’avenç des del 2001 –any en què els Països Baixos van fer aquest reconeixement– és important.

A Catalunya tenim, des de l’any 2014, la Llei de garantia dels drets LGBTI i per erradicar l'homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que va ser un avenç important. Una llei que es va coure a l’empara de la complicitat entre el govern progressista i d’esquerres i les entitats de drets LGTBI entre el 2007 i el 2010. Aquesta llei, però, tot i el consens, va estar uns anys aturada i es troba en ple desenvolupament reglamentari

Actualment, Catalunya compta ja amb una xarxa pública de 74 Serveis d'Atenció Integral a les persones LGBTI. Malgrat els avenços, la violència contra les persones LGTBI es manté. La LGTBI-fòbia segueix discriminant, però també pren forma d’agressió violenta, amb assassinats de persones amb orientació sexual o identitat de gènere
no normativa i d'activistes pels drets LGTBI. Un exemple d’aquesta violència són les violacions correctives a lesbianes o les pallisses brutals, segrestos, tortures i assassinats al col·lectiu LGTBI, que, de forma majoritària, són permesos i queden sense investigar.

Un altre exemple el podem trobar en països com Txetxènia, on es porta a terme la constant violació dels drets humans i fins i tot hi ha –tot i que el govern ho nega– camps de concentració per a homes gais. O les amenaces que van rebre les participants a la Conferència Europea de Lesbianes de Kíev del 2018, que van patir assetjament per part de la ultradreta catòlica i les participants es van haver de refugiar durant tres dies a l’hotel. Les persones trans són al centre de moltes d’aquestes agressions. Segons dades publicades per TvT (Trans Respect Versus Transphobia), entre l’any 2008 i 2019 al món van ser assassinades 3.314 persones transsexuals o transgènere, 331 l'últim any. 

Actualment hi ha 3,1 milions de persones demandants d’asil al món, protegides per l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Segons destaca l'Organization for Refuge, Asylum & Migration (ORAM), la majoria de les persones LGTBI que es troben en situació de refugi són invisibles. El punt 23 dels principis de Yogyakarta –29 principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere– recull els drets i les recomanacions específiques respecte a aquesta qüestió.

El suport institucional en l’àmbit internacional és ampli, els avenços legislatius són molts, però les assignatures pendents són múltiples i cal seguir amatents en la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI des d’una perspectiva àmplia que no oblidi la diversitat.