Probablement el periodista tenia raó quan explicava la indefensió que va sentir al ser multat per una infracció que no havia comès. A mi em va passar una cosa similar quan vaig rebre una sanció per haver-me passat un semàfor en àmbar un dia entre setmana a una hora que jo estava a la feina. De res va servir recórrer la denúncia amb un munt de proves per documentar que el do de la ubiqüitat m’ha estat negat pels deus. L’Ajuntament de Barcelona considera que la paraula d’un guàrdia urbà val més que la d’un ciutadà qualsevol i vaig haver de pagar. Poc després la grua se’m va dur el cotxe d’un carrer on es podia aparcar els dissabtes i, en un gest de generositat que els honora, em van perdonar la multa.

El que em sorprèn d’aquest cas és que el regidor Ciurana hagi plantejat portar el presumpte abús policial al ple municipal per reprovar per enèsima vegada la fAda Colau. No sé si l’alcaldessa aprofita les seves hores lliures per dedicar-se a posar multes a tort i a dret, que també podria ser perquè és hiperactiva. Només sé que si Joaquim Forn no estigués engarjolat li podria explicar millor al seu desorientat company de partit que els agents no multen al dictat de l’alcalde de torn, però igual Ciurana ja ho sap i l’únic que vol és afegir més llenya al foc. Perquè quan un polític no té arguments contra l’adversari, triar la carta del joc brut diu molt de la seva falta d’escrúpols. Sort que plega.

L’ambient de follia col·lectiva que respirem des de la costellada del 9-N ens està passant factura. Prova d’això és que encara no ha començat legalment la campanya del 26-M i els alcaldables barcelonins ja han iniciat una embogida cursa per veure qui la diu i la fa més grossa. No comentaré l’opa hostil que els republicans han fet al sector sobiranista de BComú amb fixatges de trànsfugues perquè això és el que buscava el Tete Maragall quan deia que vol governar Barcelona amb els comuns. Ara prefereixo gaudir de l’estupefacció que em provoquen les estrafolàries propostes d’alguns dels candidats i confiar que cada vegada siguin més delirants perquè el poder sense imaginació no té cap gràcia.

El tret de sortida l’ha donat l’alcaldable Collboni al proposar celebrar una Exposició Universal l’any 2030. El candidat del PSC ha explicat en una conferència al Círculo Ecuestre que vol deixar un llegat a la ciutat com van fer els seus predecessors Maragall i Clos amb els polèmics Jocs Olímpics i el fallit Fòrum de les Cultures, i que per això obriria un procés participatiu per “unir de nou els barcelonins en un repte comú”. L’esdeveniment es faria al sector nord del 22@, un territori que encara no ha caigut sota les urpes de l’especulació. Ho té tot tan apamat el nostàlgic candidat que no caldrà fer en el projecte una inversió milionària, sinó només un “esforç de sinèrgies” públiques i privades. La política és eufemisme i la resta són tonteries.

El següent a afegir-se a les boutades electorals ha esta el ciutadà Valls. L’assot d’immigrants i pobres vol organitzar unes olimpíades el 2032, segons va explicar en un dinar a la Cambra de Comerç. Després de la cagada monumental de reivindicar un aeroport que operi les 24 hores quan ja el tenim, Valls havia de treure ràpid un altre conill del barret capaç de deixar-nos bocabadats. Amb la idea d’una exposició universal descartada, només quedava en el catàleg de propostes absurdes repetir uns jocs olímpics. Diu l’alcaldable taronja que quan governi Barcelona amb mà de ferro parlarà amb el COI i jo li responc que no m’esperava tan poca imaginació per part seva.

De moment, el premi a la bestiesa més gran se l’emporta un tal Jacobi. No és nova la seva proposta de construir una illa artificial davant de Barcelona per omplir-la de pisos. El que és nou és que tingui la forma del nom de la ciutat perquè sigui visible des del cel “i es converteixi en un símbol de la Marca Barcelona”. Diu aquest esperpèntic personatge que els barcelonins no ens mereixem que ja té l’aval d’un promotor visionari i que així acabarà d’una tacada amb el greu problema de l’habitatge. Calcem-nos perquè queden dos mesos per al 26-M i el millor està per arribar.