El president de la Generalitat, Quim Torra, va afirmar que “val la pena lluitar fins les últimes conseqüències” per la llibertat de Catalunya. Ho va dir en l’acte de record al president Lluís Companys, el 15 d’octubre, 78 anys després del seu afusellament al castell de Montjuïc. Torra es va comprometre a aquesta lluita des del govern que encapçala.
En escoltar-ho, vaig preguntar-me què deu entendre el president català per lluitar “fins les últimes conseqüències”.
Ja fa temps que ens hem acostumat a que una mateixa expressió té un sentit diferent en funció de qui la diu o qui l’escolta. Alguns independentistes i anti-independentistes s’acusen de ‘feixistes’ els uns als altres quan topen en manifestacions oposades al carrer. Per alguns, el “dret a decidir” és la base de la sobirania d’un poble o nació mentre que per d’altres és una expressió coixa, on falta concretar sobre què es vol prendre la decisió a la qual es fa referència.
L’any 2015, la Lliga de Futbol Professional va dictaminar que l’equip de futbol d’Elx havia de baixar de categoria perquè devia sis milions d’euros als seus jugadors. El president del club, Juan Anguix, va dir, en una roda de premsa, que “lluitarem fins les últimes conseqüències”. Es referia que litigarien als jutjats fins les instàncies més altes de la Magistratura.
L’expressió “fins les últimes conseqüències” se sol usar quan una persona es declara en vaga de fam per reivindicar alguna qüestió. En aquest cas, la conseqüència última a la qual es fa referència és la mort del vaguista pel deteriorament de salut causat per la no ingestió d’aliments.
Torra es referia a dur el combat independentista fins el darrer Tribunal internacional o a la mort dels seus dirigents i simpatitzants?
Un cop més, cadascú entendrà allò que més encaixi amb la seva visió de la jugada. Mentre ens posem d’acord en quines són aquestes “últimes conseqüències” de què parlava Torra, seria una bona idea que es preocupés de les “primeres conseqüències” de la gestió del seu govern que, al meu entendre, té una mica deixades de la mà de Déu.
