Fins al darrer sospir, la Carme Cachón va reclamar la igualtat entre homes i dones; en l’última entrevista, concedida a Miami a Caracol Radio abans del seu sobtat i plorat final, recordava la política al presentador que si fos ella qui conduís el programa cobraria un 25% menys que ell pel sol fet de ser dona. Una injustícia contra la que ella i moltes altres dones i també uns quants homes han lluitat sense defallir al llarg dels anys. Em quedo amb aquest record de la que fou la primera ministre de Defensa d’Espanya, aquella que va manar ferms a l’exèrcit espanyol, i ho va fer embarassada; unes quotidianitats que en la Espanya naftalènica encara i tristament sobten.
Com deia la Carme, una dona cobra un 25% menys que els homes per fer la mateixa feina, i generalment millor. O, dit d’una altra manera, una dona ha de treballar 123 dies més que un home per arribar a cobrar el mateix. El desequilibri també es produeix a casa: les dones que treballen fora de casa destinen 4,5 hores diàries a cuidar els seus fills, mentre que el temps que dediquen els pares és de 2,9 hores. I així podríem anar abocant xifres i més xifres que en els diferents àmbits de la vida demostren tossudament la desigualtat que denunciava la Carme, i contra la que va dedicar gran part de la seva vida.
L’endemà de la mort de la política una agent de la Guardia Civil demandava l’activació del protocol d’assetjament laboral per l’actuació d’un tinent que li va obrir un expedient per absentar-se uns pocs minuts del seu lloc de vigilància per anar al bany perquè li havia baixat la menstruació de forma imprevista. Per més inri, els fets van ocórrer el 8 de març, Dia de la Dona. En tornar del bany, el tinent la va rebre amb crits i amenaces i immediatament li va obrir l’esmentat expedient. Els fets, que tindran la rellevància que li vulguem donar, serveixen només de botó de mostra de la feinada que en tema de desigualtats queda per fer, en aquests i en tants altres àmbits de la vida quotidiana.
Arribarà el dia, vull creure, que les Carme de torn passaran a la història per haver fet bé la seva feina, sense que sigui rellevant que hagin ocupat un lloc reservat fins llavors i de manera incomprensible per a un home. Vull pensar que aquell dia s’apropa, tot i que la realitat s’entossudeixi a demostrar tot sovint el contrari. Fins que aquell dia arribi, ens caldrà continuar com la Carme, sent feministes.
