Europa està envellida. Només un 15,6% de la seva població té entre 0 i 14 anys, i un 19,4% té més de 65 anys. Es calcula que, en les pròximes dècades, l'impacte de l'envelliment de la població dins de la UE pot portar conseqüències importants. Amb la piràmide poblacional convertida en un rombe, costa d'entendre que sigui ustament la migració de joves un dels principals conflictes que se susciten en pobles i ciutats d'Espanya.

A Catalunya, en els últims mesos, menors migrants tutelats han estat protagonistes de titulars de premsa, en alguns casos acusats de delictes, i en altres casos com a víctimes d'atacs racistes, com va succeir a Canet de Mar i a Castelldefels. A Rubí, un grup de veïns es va organitzar per oposar-se a l'obertura d'un centre de menors a l'antic Hotel Terranova, on la DGAIA (direcció general d'Infància i Adolescència) té previst instal·lar-hi 70 menors tutelats.Els arguments dels veïns eren que "no estaven informats" i que les instal·lacions són reduïdes, cosa que portaria a més inseguretat.

La directora de la DGAIA va realitzar una visita a Rubí per explicar la situació i es va trobar amb veïns enfurismats i pancartes amb la consigna: "Stop centre menors". Com si això fos poc, el suport de l'alcaldessa cap a aquest grup de veïns en plena campanya electoral va augmentar la tensió i va instrumentalitzar el conflicte. Aquest episodi de Rubí es va convertir en un fet paradigmàtic que il·lustra la situació de l'acollida de menors a Catalunya: la manca de gestió i 'acompanyament social.

Tot i que les forces de seguretat afirmen que més del 80% dels menors tutelats no han comès cap delicte, l'estigmatització d'aquest col·lectiu és evident i respon a determinades construccions socials molt lligades a la seva desprotecció.

El terme MENA, encunyat el 1997 per la Comissió Europea, que en principi tenia la intenció d'evidenciar el fenomen de la migració de menors d'edat sense acompanyament familiar, s'ha anat convertint en una etiqueta que despersonalitza nens i nenes i naturalitza la seva exclusió, desposseint-los de drets. Un col· lectiu que no és benvingut en cap barri i que resulta "fora de lloc". "Aquí no", diuen els veïns.

Aquesta situació –extremadament greu– no se soluciona amb campanyes antirumors ni amb assenyalar els veïns com a racistes. És imprescindible, abans de res, una política pública de protecció de la infància, emparada en la Convenció de la Infància de les Nacions Unides, que desplegui dispositius d'acollida i atenció integral per a menors tutelats, de manera coordinada a nivell estatal i autonòmic, acompanyada de plans educatius i tutories individualitzades que apostin per l'emancipació dels joves.

Els fets de Rubí van deixar clara una cosa que professionals especialitzats, entitats, partits polítics i fins i tot famílies afectades denuncien des de fa més d'una dècada: el sistema de protecció de la DGAIA no funciona.

Els veïns de Rubí –més enllà de la falta de sensibilitat i l'oportunisme electoral de l'alcaldessa– tenen raó en la manca de previsió i improvisació. Una veritable política de protecció de la infància i d'acollida necessita previsió, per la qual cosa no cal una bola de vidre, sinó que n'hi ha prou amb escoltar investigadors socials. La migració de menors no és un fenomen nou. Per contra, porta dècades de tendència ascendent i s'ha incrementat en els últims quatre anys, cosa que era previsible coneixent el context d'origen de la majoria dels menors.

El 2015, mentre Catalunya "es preparava" per rebre famílies sirianes, a la frontera sud els centres de menors ja estaven desbordats. Europa està envellida i de l'altre costat de la Mediterrània milers de joves estan pensant a emigrar. Es tracta de pràcticament una expulsió massiva de joves que busquen oportunitats en un món globalitzat i és lògic que vinguin a la regió amb menys desigualtat del món, que a més necessita joves.

Ja no hi ha més marge per improvisar en alguna cosa que resulta de sentit comú. Quina altra cosa podem fer si no és acollir-los en condicions i assegurar la seva educació i benestar?