La renda bàsica universal i incondicional (RB) ja no és una proposta desconeguda entre la població. Les raons segurament són diverses i s’han acumulat amb les successives crisis: l’augment de les desigualtats i la pobresa, el fracàs dels subsidis condicionats, com ara la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital a casa nostra, la precarietat de bona part de la població, la desaparició de milions de llocs de treball arreu del món i, finalment, la pandèmia de la covid-19 que s’afegeix al llistat. Davant d’això, garantir la salut i l’existència material de la població hauria de ser una obligació de tots els governs respecte a la seva ciutadania.
En els darrers mesos han sortit diversos manifestos, personalitats literàries, premis Nobel, moviments socials i fins i tot les mateixes Nacions Unides defensant la RB com una solució a uns quants dels problemes que presenten les nostres societats. No tots, evidentment, perquè la situació d’urgència social en diferents terrenys és descomunal, i cal un bon conjunt de polítiques socials i econòmiques per posar remei al drama humà que estem vivint.
Les desigualtats són moltes i es basen en els privilegis erigits de fa segles pel patriarcat i fortificats pel capitalisme. La RB pot dotar de llibertat econòmica, que no és poc, però caldrà seguir construint serveis públics de qualitat i més inversió en polítiques socials. La renda bàsica tot just el 25 de setembre passat va iniciar una recollida de signatures en el marc d’una iniciativa ciutadana europea per aconseguir aplegar-ne un milió en un any als 27 estats de la Unió Europea (UE).
Que és la RB? Una assignació monetària incondicional pagada a tota la població per part dels poders públics, sense cap altra condició afegida. Aquesta proposta té algunes característiques o principis que la defineixen: és universal, qualsevol persona la rep amb independència del sexe, la professió, l’edat, la nacionalitat, etc. Això no vol dir que tothom hi guanyi. A l’estar integrada en el sistema impositiu, els que més guanyen més aporten, i per tant hi ha una distribució de la riquesa real i una disminució de les desigualtats socials.
Es tracta que hi guanyi la immensa majoria de la població i que tothom en pugui fer ús en cas de necessitat. Una assegurança de vida, tal com el sistema sanitari públic. És incondicional, això significa que es pot obtenir sense cap requisit. No cal demostrar que ets molt pobre o que tens un tant per cent de discapacitat o que pateixes una malaltia. No cal trobar-se en una condició vulnerable per obtenir-la. Evita l’estigma. També és compatible amb altres fonts d’ingressos provinents de feines parcials o de jornades completes. Funciona com un terra i no com un sostre. El fet que es realitzi una feina remunerada no implica la pèrdua de la prestació. D’aquesta manera, no es cau en la trampa de la pobresa i no s’ha de substituir la prestació estable i regular per una feina insegura i amb males condicions laborals. És individual, la reben les persones, no les famílies, les unitats de convivencia. És d’una quantia suficient i es paga regularment, ha de superar el llindar de pobresa de cada país per poder sostenir una vida digna i impedir seguir vivint en la misèria.
Estem davant d’una oportunitat molt interessant de poder fer realitat aquelles proclames europees que la majoria de les vegades queden en no res. Tal com es diu a l’article 2 de la iniciativa europea: “La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat
humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes”.
La RB garanteix sense condicions la seguretat material i la plena participació en la societat, combinada amb la igualtat entre totes les persones. Hi ha bones raons per defensar aquesta iniciativa.
Es pot signar en aquest enllaç: https://eci-ubi.eu/
