Ho deia el pensador José Luís Sampedro amb la seva precisa clarividència: "Europa és com un cap que mai es posa al telèfon". En la tragèdia d'Open Arms la inacció europea clama el cel. O el vell continent dorm o comunica, el cas és que no es posa al telèfon.

El vaixell de l'ONG badalonina, que la matinada de dissabte va rescatar 39 persones més, compleix nou nits a alta mar amb 121 persones a bord -ara ja en són 160-, esperant un port segur en el qual atracar. Tant Malta com Itàlia, els ports més propers, es neguen a rebre'ls mentre la resta de països comunitaris no es comprometi a reubicar els rescatats, un acord que encara no s'ha produït. Ara, sembla que Malta hauria fet un primer gest, acceptant-ne 39.

Mentrestant, en un espectacle vergonyós sense precedents, Espanya i Itàlia es van passant la pilota. El ministre de l'Interior d'Itàlia, l'ultradretà Matteo Salvini, en campanya electoral permanent, manté la seva negativa a acollir l'Open Arms. A més, insisteix que "el vaixell és espanyol i els immigrants a bord estan sota la directa responsabilitat de Madrid". Espanya, en canvi, es limita a tornar-li la pilota a Roma. El govern de Pedro Sánchez recorda que en el seu dia ja van ser solidaris amb l'Aquarius i que Salvament Marítim ja a rescatat milers de persones, com si fos suficient. S'oblida de dir, per exemple, que les concertines que havien de desaparèixer de les tanques de Ceuta i Melilla allà segueixen.

Què ha fet Europa aquests dies de deriva a alta mar dels 121 migrants? Entre poc i res; el president del Parlament Europeu, David Sassoli, instava Europa a fer-se càrrec del drama, però sembla que ningú es dona per interpel·lat. És més fàcil criticar el despropòsit de Donald Trump de construir un mur a la frontera amb Mèxic, que reconèixer les mateixes vergonyes. Si bé és cert que la idea de Trump és una salvatjada, no ho és menys abandonar a la seva sort els migrants que intenten salvar la vida, arriscant-la, per arribar a Europa.

Open Arms pateix per la salut dels migrants que ha rescatat i truca a Europa en general i a Espanya en particular perquè li ofereixen una solució, però aquests, distrets amb les seves bagatel·les, no agafen la trucada. Aquesta no és l'Europa que ens havien venut i que molts havíem comprat; aquella primera idea no era la d'un continent maldestre i faltat de sentiments, que és en el que s'ha convertit. Open Arms demana ajuda i al seu rescat només acudeix l'actor Richard Gere, carregat d'aliments i bones intencions. On és Espanya? On és Europa. No hi són, ni se'ls espera. Si Robert Schuman alcés el cap...