Entre els dies 23 i 26 de maig els països membres de la Unió Europea elegiran un nou Parlament. Vista la dinàmica de les eleccions que han tingut lloc en aquests països els darrers temps és previsible que els que aposten per construir una Europa federal i progressista s’enduguin una gran patacada. De fet, segur que firmarien ara mateix que el Parlament europeu quedi com està ara, com a mal menor davant la seva previsible dretanització i augment de la presència de grups i partits d’extrema dreta i xenòfobs. Els darrers cinc anys, al Parlament europeu hi ha hagut una majoria de centre-dreta i molts socialistes i socialdemòcrates donarien per bo que es faci realitat la dita castellana de “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”.
Les perspectives electorals del grup parlamentari actual de ‘Socialistes i demòcrates’ són molt dolentes. Ara té 189 dels 750 eurodiputats de la Cambra, trenta menys que el Partit Popular Europeu, al qual pertany el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. Els altres grups que podríem considerar progressistes –Els Verds i l’Esquerra Unitària Europea– sumen un centenar més de parlamentaris. Els partits ultradretans compten també amb prop d’un centenar de representants i la dinàmica de les darreres eleccions nacionals fa preveure que incrementin força la seva presència a l’Eurocambra.
No hi ha res a fer, doncs? Els partits que van protagonitzar la construcció de l’estat del benestar a Europa han de llançar la tovallola abans d’hora? Candidat a presidir la Comissió en tenen. Es diu Frans Timmermans, és laborista holandès i ha estat el número dos de Juncker en el mandat que s’està esgotant. En l’acte en què va ser elegit candidat socialdemòcrata, el passat 8 de desembre a Lisboa, va reconèixer que pinten bastos. Però va posar bona cara al mal temps. “És que alguna vegada ho hem tingut fàcil?”, va dir i va proposar que “mirem al futur per no repetir els errors del passat”.
Els errors dels socialdemòcrates no són cosa del passat. O són massa recents perquè els ciutadans els oblidin. Només cal repassar la gestió de Jeroen Dijsselbloem, col·lega de partit de Timmermans, al front de l’Eurogrup, buc insígnia de l’aplicació de l’austeritat absurda als països que s’han anat allunyant de la socialdemocràcia. Mirar al futur sempre és bo, però el futur immediat de l’esquerra tradicional europea pinta molt fosc. I el futur d’Europa si fa no fa.
Virgencita, virgencita…
