Amb el permís de Jair Bolsonaro, Boris Johnson, Lenín Moreno, i Iván Duque, Donald Trump ha estat el pitjor president en la gestió de la pandèmia del coronavirus. Va negar i encara nega la gravetat del virus, va confinar tard i malament, i tot plegat ha arrossegat el país a xifres que posen els pèls de punta, amb més de dos milions de contagiats i unes 120.000 morts. Això no obstant, el mandatari de la primera potència mundial -o ja és la Xina?- segueix desbocat, com un elefant en una terrisseria, arrasant amb tot el que troba. L’última perla la va deixar anar en el desèrtic míting de Tulsa (Oklahoma), on va confessar haver manat reduir les proves per detectar el bitxo per rebaixar així el volum de nous positius. “Ojos que no ven...”. “Ha fet broma”, s’han apressat a dir els seus assessors intentant corregir l’enèsima fotuda de pota presidencial.

Abans, el mateix Trump va tenir la ‘genial’ idea de recomanar a la població injectar-se desinfectant per curar la Covid-19. Regla de tres ‘trumpista’: si el lleixiu desinfecta les superfícies, ingerida netejarà els interiors humans. Resultat de l’ocurrència? Més de cent ingressat intoxicats per ingerir detergents seguint les recomanacions de Trump. El mateix president estatunidenc deia després que, de nou, havia estat una broma.

El bromista de Trump també va forçar la destrucció d’una producció de tests per detectar el coronavirus després de visitar i passejar-se sense mascareta en una fàbrica que en fabriquen, infectant-t’ho tot.

Els Estats Units és capaç del millor i del pitjor en un aclucar els ulls. Els americans han passat de votar i gaudir d’un president empàtic i capaç com és Barack Obama, a votar i patir aquesta mena pallasso circense -amb perdó dels pallassos circenses- de Trump. La popularitat de l’esperpèntic president es troba sota mínims i les enquestes indiquen que podria perdre les eleccions, afegint-se així al selecte club dels presidents que no revaliden el mandat -Carter, Bush pare...-. Si fos així, que ho dubto, seria per demèrit de Trump, no per encert del seu rival, el desaparegut Joe Biden.

Malfio dels polítics que diuen que el poble s’equivoca quan no els vota a ells. El poble, sobirà, no acostuma a equivocar-se en cap dels casos. Això no obstant, faria una excepció en el cas de Trump. Quan els seus americans el van votar per primer cop, ja sabíem que li faltava un bull i, malgrat que Hillary Clinton no era una bona alternativa -tampoc ho és Biden-, no es pot al·legar ignorància -o justament és l’únic que es pot al·legar...-. Quatre anys i un cúmul esgarrifós d’errors damunt la taula després, Trump hauria de ser l’última de les últimes opcions de vot.

Trump no hauria d’haver estat mai president dels Estats Units, i en cas d’error, com és el cas, se li hauria d’haver aplicat l’esmena 25 de la Constitució, que en permet la destitució per incapacitat a "exercir les funcions i obligacions del seu càrrec".