Escopetejat

Governar en minoria és complicat. I a mida que s’acosten les eleccions és inevitable espifiar-la, sobretot si per aconseguir el suport d’una oposició obertament hostil has de passar per l’adreçador encara que això descol·loqui la teva parròquia. A més, el sacrifici no et garanteix res perquè sempre poden desdir-se i si no que li preguntin al venjatiu Jaume Collboni i la seva abstenció al pressupost que després va resultar ser un no com una casa. La pròxima cita de l’escabetxada política a la fAda Colau és el ple de març quan es votarà la connexió dels tramvies per la Diagonal, un projecte públic de gestió privada amb presència d’empreses vinculades al sector negocis convergent i amb Felip Puig al capdavant.

Tanmateix, no vull avorrir escrivint ni del tramvia ni de l’acord que el govern Colau ha firmat amb el sinuós Sixte Cambra i que s’ha venut com un gran èxit quan en realitat és una presa de pèl. Amb tants fronts oberts i maniobres desconcertants, la sorprenent dimissió de Jordi William Carnes com a director general de Turisme de Barcelona ha quedat en segon pla, tot i ser d’una gravetat extrema. El gentleman Carnes ha fugit cames ajudeu-me: va comunicar la seva renúncia per carta el passat 1 de febrer sense donar-ne raons. Pocs dies després del seu adéu es filtrava un informe fet al consorci turístic que ell ha dirigit i que ha revelat despeses del 2016 sense justificar de la seva targeta de crèdit d’empresa. Lleig tant si ets culpable com si no.

Aquestes despeses descobertes no es limiten a Carnes, sinó que també estarien presumptament involucrats altres membres del consorci, que només presentaven factures dels pagaments saltant-se tots els procediments administratius de control. A més, es dona el cas que la investigació és un petit tast perquè es va triar el 2016 de forma aleatòria. No vull ni imaginar què descobrirà l’auditoria interna general que es farà a Turisme de Barcelona i que es va aprovar la setmana passada a la Comissió d’Economia i Hisenda. La petició de fiscalitzar els quatre anys de mandat de Carnes la va presentar la CUP, que no para de denunciar l’opacitat d’aquest organisme i d’exigir-ne una gestió més transparent.

En l’apartat de despeses de viatges es van analitzar factures que sumen uns 110.000 euros i que suposen el 20% del total d’aquesta partida. L’informe, publicat per El Periódico, va detectar irregularitats per un import de 83.000 euros relacionades amb vols d’avió, restaurants i hotels. Carnes, que és un gat vell, es va apressar a declarar-se indignat per les insinuacions i va assegurar que la seva decisió de dimitir feia temps que estava presa per les seves discrepàncies amb el govern Colau sobre com gestionar la promoció turística de Barcelona. L’al·legat el va fer des de Moscou, on es trobava en missió oficial venent la ciutat als empresaris russos.

Turisme de Barcelona treballa al servei del lobby que viu del sector i sempre que ha pogut ha torpedinat les polítiques de Colau per controlar la massificació turística. El fet que el seu consell general estigui format per 12 representants de l’Ajuntament, 13 de la Cambra de Comerç i 4 de la Fundació per a la Promoció de Barcelona ho diu tot. Si l’hàbil Carnes s’ha mantingut en el càrrec fins ara és per l’acord de govern que BComú va firmar amb el PSC. I és que l’exdirector de Turisme de Barcelona ha estat conseller del govern Maragall i responsable d’economia durant l’última etapa del govern Hereu. Com a tal, va ser el principal defensor de la privatització de la funerària pública per “afavorir la competència”.

La seva astúcia per navegar entre dues aigües sense mullar-se mai ha portat Carnes a viure de la cosa pública durant anys. Tanmateix, la seva visió social-liberal li ha provocat més d’un disgust amb l’actual executiu municipal. Una de les seves grans pensades, la de promocionar els hospitals de la ciutat com a destinació de luxe per al denominat turisme sanitari, ja va fer saltar espurnes a can Colau. L’altre punt crític, el de revisar l’estructura del consorci en un intent de reequilibrar el pes públic, no s’ha arribat a abordar mai per la dependència que BComú té de l’oposició. El record que jo guardo d’ell són els grans tiberis que organitzava i les bronques que clavava als periodistes a l’hora del cafè.

(Visited 38 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari