Si hi ha una força emergent en el nou Parlament europeu sorgit de les urnes del 26-M, aquesta és la dels ecologistes que, amb 69 diputats, ja han esdevingut el quart grup amb més representació, darrere dels conservadors (179 escons), socialdemòcrates (153) i liberals (105). Cal assenyalar els excel·lents resultats que els verds han obtingut a Alemanya (segona força més votada), França (tercera força) i, en general, als països nòrdics.

El canvi climàtic no respecta les fronteres i  és el gran repte de civilització que tenim plantejat els habitants d’aquest planeta i, en especial, els europeus. Les noves generacions que pugen ho tenen clar i exigeixen que no els hipotequem la seva supervivència en els anys i les dècades a venir, com palesa l’èxit de la mobilització internacional Fridays for Future.

Les eleccions europees del 26-M han certificat el declivi dels populismes identitaris, que han vist frenada la seva anunciada puixança en el nou Europarlament. L’estratègia d’Steve Bannon d’exportar el ‘trumpisme’ al Vell Continent, atiant els sentiments nacionalistes particulars per destruir l’edifici comunitari i negant l’evidència del canvi climàtic, ha naufragat.

“Transversal”, que és el concepte polític de moda, és el que representen les forces ecologistes, que porten en el seu ADN la dimensió transnacional europea, per sobre dels localismes gàstrics i excloents. Una bona prova d’això la tenim també en les eleccions generals que s’acaben de celebrar a Bèlgica: el complicadíssim trencaclosques que provoca la divisió del país entre flamencs i valons s’ha vist superat per la transparent voluntat dels ecologistes de treballar plegats, saltant les verinoses fronteres lingüístiques que malmeten la convivència i bloquegen, des de fa anys, la resolució dels grans problemes que té plantejats la societat belga. (L’N-VA, el partit nacionalista flamenc que protegeix Carles Puigdemont, ha perdut pistonada).

Paradoxalment, a Catalunya -que presumim de ser la zona més avantguardista de la península Ibèrica- el moviment ecologista no està vertebrat per assolir la rellevància política que té en els països més avançats de la Unió Europea. I això que de motius per preocupar-nos pel nostre medi ambient no ens en falten:

*Les tres “cafeteres” nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II) no paren de donar ensurts

*El polígon petroquímic de Tarragona és una “bomba” tòxica

*L’arribada massiva d’enormes creuers turístics empudega l’aire de Barcelona

*La proliferació de granges (a Catalunya, hi ha més porcs que persones) és totalment insostenible

*La tercera part de les aigües freàtiques del territori estan contaminades per nitrats

*Les mines de potassa del Bages han provocat un desastre ecològic a la conca del Llobregat

*L’abocador de deixalles més gran de Catalunya, als Hostalets de Pierola (Anoia), està ubicat sobre un riquíssim jaciment paleontològic del miocè, per a indignació de la comunitat científica internacional

*Malgrat la moratòria decretada per la Generalitat, continua la destrucció de litoral de la Costa Brava, com demostren les últimes tales de pinedes a Begur i Pals

*El delta de l’Ebre, la joia natural de Catalunya, pateix una gravíssima i irreversible regressió

*Els embassaments del Pirineu estan “segrestats” pels interessos elèctrics, malgrat que moltes concessions ja han caducat i Endesa perpetra un escandalós “robatori” d’energia, amb el beneplàcit de l’administració espanyola (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i catalana (Agència Catalana de l’Aigua)

*Els cereals transgènics s’estan apoderant de l’agricultura extensiva

El procés no només ha servit per tapar la corrupció política perpetrada, principalment, pel règim pujolista/convergent. També ha servit per amagar i relegar a segon pla l’aguda crisi ecològica que patim, de fa anys, a Catalunya, amb la tolerància i la complicitat criminal dels successius governs de la Generalitat.

Necessitem, més que mai, un partit ecologista fort que denunciï i aporti solucions per aturar aquest  impresentable desgavell mediambiental. Si els catalans som més europeus que ningú i estimem com ningú el nostre país -raó de ser de l’independentisme- és urgent que ens organitzem i ens activem per defensar i salvar el nostre patrimoni natural: la nostra pàtria, amenaçada i destruïda pels falsos independentistes.