Donald Trump passarà a la història per haver sigut el 46è president dels Estats Units, però també com a personatge singular. Contra tot pronòstic l’any 2017 va assumir la presidència del país més important del món. Si va ser sorprenent que guanyés les eleccions, un cop s’ha vist com actua, encara es comprèn menys.

En allò que ha resultat ser un mestre és en l’ús dels moderns mitjans de comunicació i de les xarxes socials, com Twitter, Instagram, Facebook o YouTube. També fa un ampli ús dels telèfons mòbils i de la seva presència a la televisió. S’hi mou com el peix a l’aigua, però no sempre respectant criteris morals.

La seva campanya populista va estar plena de fake news, ús de pirates cibernètics i procediments fraudulents. Després s’ha sabut que en la campanya electoral van haver-hi interferències d’empreses russes que van fer una sofisticada campanya en favor de Trump, ja que Vladimir Putin no volia que guanyés Hillary Clinton. També que l’empresa anglesa Cambridge Analytica va usar il·legalment informacions personals i adreces de milions d’electors per enviar missatges que el beneficiaven.

Durant la campanya electoral va prometre que abaixaria els impostos als més rics i a les grans empreses, reduiria les importacions i faria grans inversions, cosa que portaria que l’economia augmentés per sobre del 4% del PIB. També frenaria la immigració, deportaria els immigrants il·legals, dels quals n’hi ha 11,3 milions, i aixecaria un mur a la frontera amb Mèxic, anul·laria la reforma sanitària feta per Barack Obama que beneficiava la població més pobra, o que, en vuit anys, eliminaria l’elevat deute públic. Quins han sigut els resultats fins ara? Moltes de les propostes s’han hagut de suavitzar i algunes ni s’han pogut aplicar.

És cert que, gràcies a abaixar els impostos, a augmentar les inversions, a una major despesa pública i a una conjuntura favorable, l’economia americana ha tingut un bon creixement i una baixíssima taxa d’atur. Però el deute, que era de 19 bilions de dòlars, ara ha pujat a 21,7 bilions i el dèficit anual s’acosta al bilió de dòlars. Tant el dèficit com l’endeutament resulten insostenibles. Com que els vents estan deixant de bufar a favor i el llarg període de diner fàcil i barat s’està acabant, ara el seu populisme s’haurà d’acarar amb la realitat.

La desacceleració econòmica comença a fer-se notar i a la Borsa hi ha nerviosisme pel que sembla que podria ser l'inici d’una propera recessió. El populisme, quan no pot complir les promeses fetes, sempre busca culpables. Segons Trump, un dels culpables desacceleració econòmica és Jerome Powell, president de la Reserva Federal, per haver apujat el tipus d’interès.

A nivell internacional, Trump menysté els països amics i mostra la seva admiració per la Xina, Rússia, l'Aràbia Saudita o el Brasil. Es retira, sense més ni més, d’importants acords internacionals com el del canvi climàtic de París, del d'ús d’armes nuclears amb Rússia, del pacte amb l’Iran pel control de l’energia nuclear, o decideix retirar l’exèrcit de Síria deixant penjats els seus aliats.

Malauradament, els ciutadans americans pagaran les conseqüències d’haver elegit un president que està sembrant el caos en la governabilitat del país. Trump improvisa decisions, destitueix a qui no li dona la raó i vol gestionar el país com si fos una empresa privada. Però la seva manera de governar també tindrà conseqüències per a tots els ciutadans del món. S'està desentenent d’importants acords internacionals presos pels anteriors governs, distorsiona les relacions internacionals i impulsa descaradament l’American first, un proteccionisme que frenarà l’economia mundial.

Trump passarà a la història com una persona vanitosa, superficial, narcisista, egoista i amb un estil cridaner i amenaçador. Un home que fa política a base de Twitter segons l’emotivitat i l’estat d’ànim del moment. Passarà a la història com un personatge histriònic, que ha fet perdre el lideratge mundial al seu país, ha destrossat la política de respectar els pactes i que ha perdut el respecte i la confiança dels seus amics. Deixarà l’economia hipotecada, un país dividit i frustrat, nostàlgic d’un passat millor. Serà un malson a oblidar.