El SMI Just, un pas més

L’aprovació de l’augment del 22,3% del SMI fins a 900 euros afectarà a 1,3 milions de treballadors del Règim General, el 8% dels ocupats, dels quals el 57% són dones. És un pas més per rescatar als ciutadans que s’han  quedat atrapats en la crisi, d’entre els previstos en l’acord entre PSOE i Podemos sobre un Pressupost per un Estat Social, un pas més perquè ningú es quedi enrere per motius econòmics y socials. Però també per garantir als treballadors un nivell de vida digne i satisfactori de les seves necessitats i la de les seves famílies, com estableix el Pilar Europeu dels Drets Socials de 2017, l’Agenda de l’ONU 2020-2030 Per el Desenvolupament Sostenible i el Conveni 131 de l’OIT de 1970 de Fixació de Salaris Mínims. L’augment del SMI ha provocat alarmes infundades i la difusió de tesis exagerades, d’aquí l’oportunitat d’uns comentaris sobre el nivell del SMI, la seva conveniència i els efectes sobre l’ocupació. 

La consideració de que el SMI es excessiu no està fonamentada. Si comparem amb els països pròxims de l’UE el SMI d’Espanya esta molt per sota.  Segons Eurostat, l’any 2017 el SMI d’Espanya era  el 66% del de França, el 63% del d’Alemanya i Bèlgica, proporció que no es correspon amb la del PIB per habitant d’Espanya que en el mateix any era el 76% de França, el 69% d’Alemanya i el 70% de Bèlgica, molt per sobre de l'equivalent al SMI. Per tant la millora és possible i sostenible. Aquest desequilibri s’ha mantingut després de 5 exercicis de creixement econòmic, de que els beneficis de les empreses hagin recuperat els nivells anteriors a la crisi, i després de la important devaluació salarial (el ‘salaricidi’)  i de la desregulació de les relacions laborals.

Els desequilibris han conduït a la desconnexió entre l’evolució dels salaris i l’evolució de l’economia, amb la conseqüència d’una intolerable desigualtat en la distribució de la renda i de la riquesa. Una mostra de la desigual e injusta distribució de les retribucions: entre 2013, primer any de creixement econòmic, i 2016, el SMI, en termes de valor constant, va augmentar una mitjana anual del 0,3%, evolució que contrasta amb el poc explicable creixement mig anual del 19,1% de les  retribució dels 35 primers directius de les empreses de l’IBEX,  molt per sobre del 2,7%  d’increment mig anual del PIB. El directiu millor retribuït de l’any 2016 va ingressar l’equivalent a 1.663 SMI. La retribució conjunta d’aquest directiu des de 2013 a 2016 equival a 61.237 SMI o també a l’import de l’actualització aprovada per 2019 de 244.500 treballadors.

També s’atribueix a l’increment del SMI un efecte negatiu sobre l’ocupació. L’evidencia no confirma aquesta tendència, però tampoc la contraria; per tant, no es pot afirmar que el SMI causi increment d’atur. Entre 2002 i 2007 el SMI en euros de valor constant va créixer el 9,8% i l’ocupació ho va fer en el 21,9%. El contrari ha passat entre 2008 i 2017: el SMI només s'ha incrementat el 5,9% i l’ocupació ha baixat el 5,3%.  La tendència del període 2002-2007 també s’observa a Alemanya. L’any 2013 el pacte entre la CDU i l’SPD introdueix el SMI. Els seus efectes fins l’any 2017 són la reducció  de la taxa d’atur del 5,2% al 3,8%, però amb l’estabilització de l’ocupació en la franja de 15 a 24 anys. L’ocupació mostra més correlació amb l’evolució del PIB que amb la dels salaris, generant, a causa dels baixos salaris i la desregulació, ocupació precària i de baixa productivitat.

Finalment, algunes reaccions sobre l’actualització del SMI fan evidents carències ostensibles de  responsabilitat col·lectiva. Que l’augment del SMI s’ha impulsat a pesar de la negativa dels partits polítics del procés a donar suport al pacte que sustenta el SMI, i de l’alarma i enrenou engegat per PP i Ciutadans, fan evident una manca de responsabilitat. Els primers, de forma incomprensible han renunciat a actuar com agents impulsors d’una mesura necessària i justa que pot afectar fins a 340.000 ciutadans de Catalunya, on el 20% de les famílies tenen per ingrés principal el d'una persona de més de 65 anys, a les que l’evolució del SMI les pot afectar de ple. I els segons, durant els últims anys no s’han immutat per l’augment  de l’escletxa salarial, ni per les inexplicables retribucions dels principals directius de les empreses de l’IBEX35. Entre 2013 i 2016 han augmentat 69 vegades mes que el SMI.

 

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari