El sistema sanitari està en una crisi profunda

La crisi econòmica va portar  l’aplicació de fortes retallades als pressupostos públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la precarietat del sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat tradicionalment insuficients: es va destinar a la salut, al 2016,  un 5,2% del PIB, mentre que a la UE-15 va ser un 7,5% i tenim un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana de l’Estat. A més amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobretot en accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent tecnològic i intervencionista i poc centrat en les necessitats poblacionals i de les persones.

 Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la  cronicitat i complexitat de les patologies) i amb un model sanitari propi del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobretot a la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l'alta tecnologia, en lloc d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els determinants socials de la salut i l’atenció primària i comunitària en la salut, la cura de les persones i la comunitat.

És amb aquesta situació  que el deteriorament del sistema públic ha comportat la deserció de les persones amb capacitat econòmica cap a la sanitat privada, i el malestar creixent dels professionals, les treballadores del sistema i de la ciutadania. El procés de desinversió en el sector públic no ha estat acompanyat d’una avaluació rigorosa d’aquells procediments diagnòstics i terapèutics que no aporten valor afegit, mentre que se n’han seguit introduint d’altres amb efectivitat limitada (amb pressions de la indústria i les grans corporacions). Tots aquests factors generen cada cop més dèficit i ineficiència, i el sistema es fa insostenible a l’hora que redueix el potencial benefici sobre la salut de la població i augmenta els efectes iatrogènics.

Un grup de professionals hem estat analitzant aquesta situació i hem fet unes propostes de millora, ja que creiem que és el moment, amb nous governs a Espanya i possiblement a Catalunya. Així, tenint en compte aquesta situació de deteriorament del sistema de salut, proposem mesures urgents de millora.

En primer lloc aportem els valors, que segons nosaltres, ha de contemplar el sistema públic de salut.

Segon, i més important, creiem que no hi ha possibles millores intentant fer programes o estratègies sectorials, ni podem millorar el sistema només reclamant mes recursos econòmics, que sí que són necessaris però que han de ser ben gastats en salut.

És per això que posem com a primera qüestió la necessitat d’un canvi radical i estructural del model, un canvi de paradigma, passant d’un model centrat, com hem dit, en la malaltia i la medicalització (molts cops injustificada i perillosa) a un model públic de salut integral.

Alguns valors que proposem

La salut de tota la població ha de dirigir les polítiques del sistema. La salut és allò que importa, no només l’atenció sanitària a la malaltia, un sistema orientat als determinants econòmics i socials de la salut.

Proposem: un sistema centrat en la cura de les persones i no exclusivament en la recerca incansable d'un diagnòstic.  

Finançament suficient del sistema amb recursos fiscals, Amb planificació, gestió i provisió públiques  sense afany de lucre. En casos justificats en què el sistema públic no pugui prestar el servei, s’han d’aplicar clàusules de qualitat i transparència absoluta,

L’atenció primària com a eix bàsic de l’atenció sanitària, amb un ple desenvolupament de les seves competències i un adequat finançament i reconeixement.

Governança participativa de la sanitat pública, amb participació dels professionals i la ciutadania en  la governança del sistema sanitari.

Un sistema independent  dels interessos de les companyies farmacèutiques, de productes sanitaris. Independència també dels interessos corporatius i partidistes.

Garantir, per les  persones treballadores del sistema, la qualitat de les condicions laborals, l’autonomia de les unitats assistencials i la qualitat de les retribucions,

(Visited 74 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari