La societat catalana mereix uns mitjans públics de comunicació que reflecteixin el calidoscopi de la nostra realitat plural i, a la vegada, acullin i recullin els grans debats estratègics que, més enllà del “processisme”, han d’il·luminar el nostre futur col·lectiu. Ho reclamen amb vehemència i insistència els treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que estan farts de sentir-se manipulats i menystinguts pels seus comandaments, col·locats a dit en funció de la seva contrastada fidelitat a les consignes polítiques que emanen i reben del Palau de la Generalitat.
TV3 i Catalunya Ràdio s’han convertit en el reducte d’una “singular” manera d’entendre i d’interpretar el país. Això seria ben lícit si la CCMA fos una empresa privada, però el seu caràcter públic i la fortuna que el seu funcionament costa cada any als Pressupostos de la Generalitat -225 milions d’euros- exigeixen la implementació d’un codi molt estricte que garanteixi la neutralitat política i el pluralisme.
La selecció de programes, de presentadors, de convidats i de productores externes es fa amb criteris totalment subjectius i sectaris, en funció dels interessos governamentals i de les “mafietes” que pul·lulen per Sant Joan Despí. Fins al punt que el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), com explicàvem en l’anterior edició d’EL TRIANGLE, ha presentat una denúncia davant el Consell d’Europa arran dels últims nomenaments a la cúpula de TV3 i Catalunya Ràdio, que s’han repartit entre professionals de confiança de Convergència i ERC.
Sota la presidència del valencià Brauli Duart, la CCMA és, més que mai, una claveguera infecta que contrasta amb els anhels de llibertat, transparència i joc net que reivindica la societat catalana. Els pitjors vicis del pujolisme segueixen ben vius en les pràctiques i en les inèrcies que marquen el dia a dia dels mitjans públics de la Generalitat. No és només una presa de pèl: és un focus de perversió que, pel bé de tots, cal sanejar profundament.
Un exponent d’aquest “ambient tòxic” que es respira a TV3 i a Catalunya Ràdio és la implacable persecució que pateix el treballador que està acusat de “filtrar”, l’any 2012, els salaris de la plantilla i les afectacions de l’ERO preparat per Brauli Duart. Una dotació dels Mossos d’Esquadra es va personar a les instal·lacions de la televisió catalana per detenir aquest treballador i ara la CCMA, juntament amb la Fiscalia, li demanen set anys de presó (!) per “revelació de secrets”.
Qui s’ha cregut que és Brauli Duart per enviar un treballador de TV3 a la presó? Els ingents pressupostos que remena la CCMA són públics i, per tant, tenim tot el dret a saber com s’administra cada euro. Cal guanyar la “batalla” de Sant Joan Despí. I la guanyarem!
