Portugal està de moda. El país atlàntic de la península Ibèrica, que va arribar a ser intervingut pels homes de negre durant la passada crisi financera, ha experimentat en els últims quatre anys una extraordinària revifalla econòmica i social.

El pare del miracle portuguès és el primer ministre, l’intel·ligentíssim António Costa, que aquesta pròxima tardor opta a la reelecció. Encara que la seva formació, el Partit Socialista, governa en minoria, ha aconseguit teixir una xarxa de complicitats a l’Assemblea de la República amb els grups parlamentaris del Partit Comunista, el Bloc d’Esquerra i el partit ecologista Os Verdes que ha permès fer avançar les grans transformacions que està vivint el país i que l’han convertit en un model de referència per a l’esquerra europea.

L’augment del salari mínim, l’increment de les pensions i la millora de la renda familiar disponible, entre altres mesures impulsades pel govern d’António Costa, han fet que el consum interior tibi i, d’aquesta manera, ha fomentat el creixement de l’activitat econòmica a partir d’una política de redistribució de la riquesa i de reducció de les desigualtats socials. La implementació d’aquest cercle virtuós ha estat possible amb el mètode de mantenir intenses i permanents negociacions amb els grups parlamentaris que li donen suport.

António Costa fa política en majúscules, amb l’objectiu transparent i lloable de treure Portugal de l’endarreriment crònic que arrossega i convertir-lo en un país d’oportunitats i d’esperança per la gent jove. I això amb un control prudent de la despesa pública, per evitar caure altra vegada en l’error d’estirar més el braç que la màniga, que és el ferment de futures maltempsades financeres.

En aquesta hora incerta d’Espanya, quan el candidat a la presidència del govern, Pedro Sánchez, ha perdut les dues votacions d’investidura en naufragar l’intent de coalició amb Unidas Podemos, la via portuguesa és una oportunitat interessant i factible. Si hi ha coincidència en el diagnòstic dels grans problemes que afecten l’Estat espanyol -precarietat laboral, baixos salaris, desigualtat social, habitatge, deute públic desbocat, crisi climàtica...- és necessari bastir un ampli acord polític programàtic per abordar-los des d’una perspectiva progressista a favor de la majoria de la població.

El PSOE pot governar en minoria si guanya la confiança de la formació morada i la d’alguns partits territorials per implementar els canvis urgents que necessita Espanya. La fórmula l’ha practicada amb èxit António Costa a Portugal i només té un secret: diàleg permanent, sinceritat, lleialtat i responsabilitat.