El despertar d’Aznar

Manllevo a tall de pròleg el microrelat de Monterroso: “Quan va despertar, Aznar (el dinosaure) encara hi era”. El Mr. Hyde de la política espanyola ha reaparegut fugaçment per demostrar la seva immortalitat (o amenaçar amb ella). Ho va fer a la comissió d’investigació del Congrés sobre el finançament irregular del PP. Es va agradar i, en acabar, amb més o menys sorna, histriònic, va confessar que s’ho havia passat molt bé i que, qui sap?, potser es plantejaria tornar. No li cal, Pablo Casado i Albert Rivera es disputen abrivadament la seva mefistofèlica reencarnació.

José María Aznar va acudir a la Cambra baixa espanyola a negar la major i a gaudir del circ.  En una mena de déjà-vu de la comissió de la guerra d’Iraq, ell va tornar a brandar castissament la seva qüestionada innocència. Diguin el que diguin els jutges, la caixa b del PP no existeix i, si existís, la culpa seria sempre i únicament del tresorer.  Bravo.

En la política, com en l’esport, la millor defensa és un atac. Així, Aznar duia preparat un arsenal d’improperis destinat a contrarestar el foc enemic. Així, Gabriel Rufián és un colpista i Pablo Iglesias un populista veneçolà; als socialistes els va etzibar el reiterat “i tu més” i els bascos són poc menys que etarres. Tot plegat, quasi sense despentinar un bigoti que, tot i no ser-hi, es manté impertorbable en el record.

Els de sempre van fer el que fan sempre, intentar esgarrapar amb més o menys èxit un titular o uns instants de glòria més o menys efímera. De manera succinta: Rufián el va cansar amb la tècnica del pequinès que rosega el pantaló sense deixar-lo anar i Iglesias, que havia estudiat millor la lliçó, va aprofitar el desgast per pertorbar-lo lleugerament.

Mentrestant, els seus gaudien excitats a la dreta del guru. No hi ha res millor per recuperar la moral de la tropa que desempolsar vells baguls i  treure a passejar velles mòmies. Feia temps que no se’ls veia tan aguerrits. Ara que, defenestrat Mariano Rajoy, Aznar  i PP tornen a ser amics, potser s’adonen que la millor manera de derrotar l’extremisme d'Albert Rivera és ressuscitar l’original. El líder dels taronges ha aixafat merda. Quan quasi arribava a la meta de la presidència, una ‘inoportuna’ moció de censura el va retornar a la casella de sortida i ara el buu de vells fantasmes ressonen per recordar-li que la dreta més extrema fa temps que té patent de cors.

(Visited 37 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari