Costa d'entendre que aquella oferta d'una vicepresidència i tres ministeris que el PSOE li va fer a Podem el juliol passat no sigui vàlida dos mesos després. Fins i tot els iogurts quan caduquen es poden menjar, encara que no conservin el cent per cent de les seves propietats. Tampoc s'entén que allò que no valia el juliol passat -Podem va rebutjar l'oferta socialista- ara ja sigui un bon acord. Tot plegat fa certa la dita de Groucho Marx: "La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats".

La tossuderia d'uns i altres fa pensar en el desenllaç menys desitjat: les eleccions. Amb el temps es veurà si tot plegat va ser una pantomima per tornar a fer eleccions o si realment l'animadversió que Pedro Sánchez sent per Pablo Iglesias, i a l'inrevés, és insalvable.

De l'època escolar, recordo que el professorat deixava que els alumnes es tornessis a presentar a un examen per intentar millorar nota; després, l'alumne triava la millor de les dues notes i santes pasqües. En política això va així. Si es repeteixen les eleccions i Sánchez treu pitjor resultat que a les darreres eleccions, el socialista no podrà sol·licitar la primera nota (resultat) i s'haurà de conformar amb el que diguin els votants aquesta segona vegada. Si, posem per cas i malgrat el que diguin ara les enquestes, molts electors d'esquerres s'enfaden i decideixen no anar a votar, farts de l'estultícia dels seus dirigents, i guanya la suma de les dretes, no els deixaran ni revisar l'examen...

Sigui com vulgui, soc dels que pensen que en el darrer minut o fins i tot en temps afegit, Sánchez encara pot marcar el gol de la investidura. Cal no oblidar que el dirigent socialista ha nascut amb una flor al cul. Escoltava l'altre dia a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero animant públicament a Iglesias perquè ara investeixi Sánchez de gratis, i després prossegueixin les negociacions. Cal recordar que Iglesias ja va usar el comodí Zapatero en el darrer debat d'investidura. El líder de Podem va dir que un socialista molt important -no va revelar el nom, però tothom sabia de qui parlava- li havia suggerit que renunciés al ministeri de Treball a canvi d'aconseguir les seves competències actives. Així, és pública i notòria la influència de Zapatero sobre Iglesias; el que no tinc tan clar és que l'expresident lleonès conservi el mateix influx sobre Sánchez...