El passat divendres, la comissió de control parlamentari de la gestió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es va reunir. La socialista Núria Parlón va denunciar que “la majoria de contertulians defensen les mateixes opinions en l’àmbit ideològic”. Marta Ribas, d’ICV, va recordar que el Parlament ha aprovat una moció que reclama que TV3 i Catalunya Ràdio “garanteixin la presència de tot el ventall d’opinions de la societat civil” i que aquesta moció no es compleix. La portaveu del PP, Marisa Xandri, va dir que aquests mitjans públics cometen un “plurasticidi” i que la televisió i la ràdio públiques s’han convertit en “cadenes més pròpies d’una dictadura que d’un Estat democràtic”.
Es pot despatxar aquestes crítiques amb l’excusa que l’oposició “ja se sap, sempre es queixa del mateix”, “no sap perdre” o “els hauria de fer vergonya anar junts PSC, ICV, PP i Ciutadans“? El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, va pensar que la millor manera de treure’s el mort de sobre era passar-lo als treballadors d’aquests mitjans. Duart va dir que ell no dóna instruccions a ningú i que si els programes informatius i de debat són com són és per única i exclusiva responsabilitat dels seus encarregats. Només li faltava afegir: “I si tenen alguna queixa, parlin directament amb ells”.
Cal fer-ho. El Col·legi de Periodistes de Catalunya hauria de cridar als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio que desprestigien la professió i demanar-los l’objectivitat i el rigor que no els reclamen els responsables polítics dels mitjans on treballen. Els mitjans de comunicació públics catalans no han de ser un contrapès d’altres mitjans públics o privats que actuen amb el sectarisme contrari. TV3 no pot ser la rèplica de 13TV o Telemadrid. Tampoc no justifica res que ElPunt-Avui TV sigui molt pitjor. En teoria, aquest canal és privat, tot i que algú hauria de demanar els diners que hi inverteix la XAL (una altra cadena pública, en aquest cas depenent de la Diputació de Barcelona).
El Punt-Avui TV descompta a la seva pantalla els dies que falten per la consulta del 9 de novembre. Quants dies falten perquè TV3 i Catalunya Ràdio esdevinguin mitjans on tant els espectadors com els seus treballadors se sentin a gust perquè ofereixen informació objectiva i plural i no maniqueisme patètic?
