He somiat que després del 21D tot quedava més o menys com estava abans del 155: la tripleta independentista treia majoria. Llavors, a empentes i rodolons, aconseguia formar govern. Tot i que la CUP, tretze són tretze, reclamava la unilateralitat del procés, els altres dos, gats escaldats, acordaven dialogar amb Madrid una sortida a l’atzucac. El govern espanyol s’hi negava al·legant desproporció en les demandes. Després del cop de porta, el nou govern català, irat, decidia recuperar la unilateralitat. El govern espanyol reaccionava aplicant de nou l’article 155 de la Constitució –aquell que okupa la Generalitat. A partir d’aquí, se cessava el govern català i es convocaven eleccions. En aquelles segones eleccions, el bloc independentista treia majoria i, tot i les reticències de la CUP, ERC i JxCat triaven renunciar a la unilateralitat i dialogar i pactar una sortida amb el govern de Madrid; aquest però, es tancava en banda i, davant d’això, el tripartit recuperava la idea de la unilateralitat i el govern espanyol contraatacava amb el polèmic article 155, el que significava el cessament del govern i la convocatòria d’eleccions. Les eleccions les guanyava…
Al final m’he despertat i, així, he aconseguit sortir de l’histèric bucle. Portava un munt d’eleccions, renúncies unilaterals, intents de diàleg, pactes frustrats, retorns a les unilateralitats, aplicacions del 155, cessaments de governs, convocatòries d’eleccions… Com Groundhog Day, el somni o la realitat ens atrapa en el temps.
Diuen les enquestes, aquelles que sempre fallen, que pot passar de tot. És curiós que li prestem tanta atenció a una cosa que, invariablement, acostuma a fallar. És més, cada enquesta diu una cosa diferent; així, cadascú pot triar la que millor li convingui. He llegit que guanyarà Esquerra, però també que ho farà Ciutadans, i fins i tot JxCat. On hi ha més acord és en la derrota: totes li atorguen el ‘privilegi’ al PP. Les enquestes també difereixen en qüestió de majories; les unes diuen que el bloc independentista traurà majoria absoluta, però d’altres ho neguen. Jo he fet una enquesta en el meu entorn més immediat i em surt que tot quedarà més o menys com estava; d’aquí deu venir l’histriònic somni. Així, si tot queda com estava, com es resolt el conflicte? Tot i que ara, després dels desproporcionats i injustificables empresonaments, es matisa la unilateralitat, les posicions no han variat pas massa més. Per tant, l’atzucac es manté. Llavors, en cas de reiterar els resultats (aprox.), tornem al 155 i així fins a l’infinit del somni o fins que surti una variable que satisfaci als qui manen? Quan era petit, i jugava a bàsquet amb el meu pare, ell em passava la pilota perquè jo llancés a cistella fins que l’entrés… Farem això?
A mi, la veritat, m’agradaria que en les eleccions del 21D Catalunya desempatés, i el hàmster deixés de rodar. Tot i que no m’agrada posar-los a tots en el mateix sarró, la majoria política d’aquest país m’ha decebut extraordinàriament; els uns per injustos i una mica bàrbars, i els altres per somiatruites i una mica inconscients. Total, les enquestes no ho diuen, però m’hi jugo un pèsol que aquest cop el PACMA –partit animalista– traurà representació.
