Les generacions de catalans passem, inexorablement, una darrere l’altra. Però Catalunya queda. I la nostra obligació, si estimem de debò el país, és deixar aquest tros de  planeta que habitem en les millors condicions pels nostres fills i els nostres nets. És aquest el sentit últim de la nostra existència i de la nostra identitat.

Els catalans d’avui hem de fer examen de consciència. Tenim cura del territori que ens  han llegat els nostres avantpassats? Som uns bons jardiners, actuem de manera responsable i amorosa amb el patrimoni natural que tenim l’obligació de protegir i de preservar?

La resposta, malauradament, és no. L’aire que respirem a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona està enverinat. El 40% de les aigües freàtiques estan contaminades amb nitrats. L’especulació urbanística ha destruït bellíssims paratges, especialment a les zones costaneres. El model de desenvolupament que hem triat -basat en la ramaderia intensiva, el consumisme i el turisme de masses- és agressiu, predador i insostenible.

En la perspectiva del canvi climàtic -ara mateix, estem passant una severíssima sequera-, no estem fent els deures. El greu desequilibri territorial de Catalunya, amb moltes comarques que estan quedant buides de gent i abandonades, accentua la situació de desordre i desgavell a la qual hem estat abocats.

No hi ajuda tampoc la manca de govern efectiu que patim, amb el patètic president Quim Torra enderiat en les seves cabòries medievals i complicant la sortida dels polítics presos. La Generalitat té les competències necessàries per ordenar i millorar el país, però no les exerceix, bé sigui per ineficàcia o per protegir determinats interessos empresarials.

El Grup de Defensa del Ter (GDT) acaba de fer públic el seu informe anual sobre la salubritat de les fonts de la comarca de l’Osona. Els resultats són esfereïdors: de les 137 fonts analitzades, gairebé la meitat tenen l’aigua no potable, a causa de l’altíssima concentració de nitrats, provocada pels purins que els pagesos llancen per fertilitzar els camps de conreu.

Amb una població de 150.000 habitants, en aquesta comarca -que ha esdevingut el rovell de l’ou i el paradigma de l’independentisme irredempt- hi ha una concentració de més de 800.000 porcs tancats en granges. L’ambient és irrespirable i el subsòl està podrit.

És aquest el país que tenim. És aquest el país que volem? El patriotisme ben entès comença pel respecte al territori i al medi ambient. És això el que exigeixen a la classe política els joves que s’estan mobilitzant arreu del món -també aquí- cada divendres en defensa d’un planeta sostenible i respectuós amb la natura.