“Dos monòlegs no fan un diàleg”

Ho vaig llegir un dia en una paret de vés a saber a on: “Dos monòlegs no fan un diàleg”. El grafiter devia manllevar la precisa frase d’algun clàssic. El record de la pintada treu cap a la segona trobada entre Quim Torra i Pedro Sánchez. Els dos presidents coincideixen a dir que volen dialogar. El primer vol fer-ho sobre el referèndum; el segon, sobre temes d’intendència –fins i tot hi ha un tercer (Pablo Casado) que vol que parlin(només) del 155. El monòleg de Torra sobre el referèndum, sumat al monòleg de Sánchez sobre temes de gestió, no fan un diàleg, fan dos monòlegs aquí o, com diria Josep-Lluís Carod-Rovira, a la Xina popular. Però, val més això que res…

D’entrada, no es posen d’acord ni en la definició del marc de la trobada. Pel Govern català es tracta d’una cimera de governs, i per l’espanyol no és res més que una mera trobada entre presidents que aprofiten, com aquell qui no vol la cosa, la vigília d’un consell de ministres que ara es vol fer itinerant, per parlar. Els uns pretenen inflar el gest i els altres rebaixar-lo i, així, uns i altres, miren d’acontentar les seves respectives parròquies, sense perdre més llençols en aquesta nova bugada.

Això no obstant, encara que el diàleg arribi molt travat a la taula de negociacions, després de tant de temps criticant amb raó la manca de voluntat del govern de Mariano Rajoy d'asseure’s en una taula per mirar de reconduir la situació, clamava al cel que la segona trobada entre presidents havia de celebrar-se sí o sí, encara que acabi convertint-se en un estèril duel de monòlegs. La idea contrària, la de no dialogar, retorna la jugada al punt de partida i enroca encara més un conflicte pel camí d'eternitzar-se.

Ara, en vigílies del judici de l’1 d’octubre, amb líders independentistes injustament empresonats preventivament i en vaga de fam, els qui defensem que el procés no hauria d’haver sortit mai de la sendera del diàleg polític, se’ns faria difícil entendre una negativa al diàleg provinent de la part catalana, contraposada a la voluntat de parlar, poc i en veu baixa si es vol, per part del govern de Sánchez. Resumint, millor dos monòlegs que res.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari