Dones i salut. Desigualtats invisibles

Tot i que sabem que l’esperança de vida per homes i dones és diferent, i que en el nostre entorn les dones tenen de mitjana uns set anys de vida més que els homes, i que som una de les poblacions amb més longevitat de tot el món, els anys viscuts de més no son sinònim de millor qualitat de vida relacionada amb la salut. Les dones a partir dels 50 anys pateixen més malalties cròniques, relacionades amb el dolor i el cansament, malgrat la medicina que s’ensenya a les ciències de la salut, que parteix de la creença que homes i dones tenim la mateixa biologia i la mateixa fisiologia i que no hi ha diferències en emmalaltir.

Per primera vegada, en un 8 de Març, reclamant els drets de les dones, l’assemblea feminista de València ha inclòs la reivindicació que hem de tenir en compte la perspectiva de gènere en la salut. La primera perspectiva és precisament tenir en compte si hi ha diferències i/o desigualtats en les causes de les malalties o els símptomes que presenten dones i homes. En això podem constatar que la Ciència de la Diferència encara s’està construint i no és part de la formació dels nostres professionals en salut.

Tanmateix, sabem que les causes del dolor i el cansament no són únicament un problema biològic, un destí fatídic del cos de les dones, sinó que les condicions de vida i treball, els estereotips culturals i socials, les dificultats econòmiques, la classe social, condicionen l’evolució de les alteracions de les articulacions i la musculatura del cos de les dones. L’estereotip patriarcal i cultural, que vol obligar la dona a viure per cuidar els altres, oblidant-se d’ella mateixa, també condiciona el cansament constant que moltes dones pateixen i no s’expliquen, buscant una malaltia orgànica, on no hi ha vides pròpies, com tampoc habitacions pròpies com demanava Virginia Woolf, per poder escriure. Moltes dones arriben al final de les seves vides sense poder tenir espais, temps ni vida pel seu propi plaer.

Als anys 80 del segle passat la cultura feminista anglosaxona va començar a denunciar les condicions de violència de gènere en que havien de viure i treballar moltes dones, en les relacions de parella, però també per l’assetjament sexual que patien al lloc de treball, que no era possible denunciar enlloc. Com que aquest problema no és local, sinó que és fruit de la societat patriarcal i no té fronteres, i tenim la sort de viure a Europa, les directives europees ens emparen en aquest aspecte. La violència i l’assetjament, una desigualtat invisible, van ser objecte d’una directiva obligada des de ja fa més de quinze anys, encara que els drets de ciutadania europea, no són encara coneguts per la nostra població.

Des del primer Congres de Dones, Salut i Treball organitzat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) el 1996, ja va definir que la salut de les dones depèn d’una biologia, psicologia, condiciones de treball i de vida, que les afecta de forma diferent que als homes. Però els coneixements actuals ens permeten afirmar que en la qualitat de vida de les dones grans no solament incideix la pobresa i la solitud, que són de predomini femení, sinó també el fet d’haver estat immerses durant molts anys en un medi ambient que perjudica la seva salut. La contaminació de l’aire, l’aigua o els aliments, els tòxics ambientals, o la distribució social dels pesticides en els aliments, des de l’any 1945 -com va passar amb el DDT, que persisteix en els teixits i la sang durant mes de 40 anys-, han fet incrementar els càncers i malalties emergents com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple, que encara són malalties invisibles o mal estudiades, i depenen en part de la contaminació interna fruit de l’ambiental. Com que la majoria dels tòxics actuen com alteradors endocrins, afecten especialment el cos de les dones i, per tant, són una altra causa, fins ara invisible, del seu cansament i dolor.

La manca de Ciència de la Diferencia, la doble i triple jornada laboral, la pobresa, la solitud i el medi ambient contaminat i empitjorat pel canvi climàtic, contribueixen a la desigualtat per entendre i tractar bé la salut de les dones. El 8 de març també lluitem per fer visibles les causes dels problemes de salut que afecten la majoria de dones i trobar estratègies per combatre-les, en comptes que petites lluites, que necessiten molt treball per ser resoltes, introdueixin la perspectiva de gènere masclista i partidista, que només dividirà el moviment de les dones i contribuirà a afeblir la possibilitat de canvis.

(Visited 161 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari